Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'abril de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Encara ara no me’n sé avenir. Fa força dies, a principis del mes de març, em van
convocar a una reunió a l’Ajuntament. Era una reunió per fer seguiment d’un
servei municipal. Una reunió a la qual es van convocar els usuaris per fer balanç del
funcionament i per informar-los dels canvis que era previst d’introduir-hi a causa
d’aquesta punyetera crisi que ho fa retallar tot. A banda dels usuaris, a la trobada hi
van assistir el responsable polític municipal, la cap de secció i una tècnica d’aquesta
àrea, directius de l’empresa que gestiona el servei, treballadores i nosaltres, els
usuaris.
Després d’informar-nos de l’estat de la situació, val a dir que delicada, com tot el que
depèn de subvencions de les administracions públiques, se’ns va demanar que féssim
les nostres aportacions com a usuaris. I nosaltres, convençuts que per allò havíem
anat a la reunió, les vam fer, amb aquella innocència de creure que seran escoltades i
tingudes en compte. Va d’això la participació, no?
Doncs bé, la meva sorpresa va arribar uns dies després, quan em van fer arribar l’acta
de la reunió. Tothom sap què és una acta, no? Doncs bé, sembla que el que ha escrit
aquesta en qüestió, no. Perquè l’acta que em va arribar feia un repàs de la informació del servei que ens va donar l’Ajuntament, però del que vam dir els usuaris, ni una sola
paraula.
Per a mi, fer una acta vol dir recollir per escrit tot el que s’ha dit, resumidament, és clar.
Ja sóc conscient que no cal enregistrar tota la trobada i fer una transcripció exacta
paraula per paraula. Però ignorar totes les aportacions que vam fer és una falta de
respecte cap a les persones que hi vam assistir. Per què ens convoquen, doncs? Per fer el paperot?
Però no s’acaba aquí, la història. Uns dies després vaig coincidir amb el regidor i li vaig
expressar la meva queixa. Ni se n’havia adonat, em va reconèixer. De fet, no recordo
exactament si em va dir que l’havia llegit o no, l’acta. El que sí que recordo és que va
entendre el meu enuig i molt convençut va assegurar-me que faria rectificar l’acta.
D’això en fa mes d’un mes i a hores d’ara encara no he rebut la nova acta.
Existeixen dues possibilitats. Una, que se n’hagi oblidat, fet que consideraria greu
i que vull creure –digueu-me innocent– que no ha passat. L’altra, que hagi demanat
a la responsable de redactar l’acta que la refaci i que aquesta no ho hagi fet. Em
decanto per aquesta segona opció, perquè tinc la sensació, des de fa molt temps, que
a Manresa hi ha tècnics que fan i desfan més que no pas els polítics, i en algunes àrees municipals més que en d’altres. També m’ensumo que el “sempre ho hem fet així” és excusa habitual per resistir-se als canvis sempre que hi ha relleu al govern.
Auguro molta feina a fer pel govern de torn si vol afavorir la participació ciutadana. Aquestes no són maneres per incentivar-la, està clar. I molta feina també per canviar hàbits que fan lleig i per deixar clar qui mana aquí!
