Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de febrer de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ningú s’escapa d’aquesta maleïda crisi. Fa pocs dies m’assabento que des d’aquest mes de febrer ja no hi ha corresponsal de TV3 al Bages i poques hores després m’expliquen que a Catalunya Ràdio les cròniques les comprem amb comptagotes. O això, o es carregaven tota la xarxa de corresponsals.
No és que em sorprengui. Fa temps que els corresponsals, absolutament de tots els mitjans, tenen moltes dificultats per “colar” temes als mitjans d’abast nacional. I no és que sigui una feina molt ben pagada, però posats a retallar, als mitjans els resulta més fàcil i econòmic tibar de les notes de premsa oficials o del servei que ofereixen les agències, tot i que a aquestes també ha arribat la retallada i donen poca feina, per no dir gens, als corresponsals.
Aquesta situació em dol especialment. Enrere han quedat els anys en què una colla de corresponsals anàvem amunt i avall pel territori, entre setmana i els caps de setmana, seguint el conseller o el president de torn –durant molts anys, el Pujol–, compartint cotxe i comentant la jugada abans de publicar o de fer les cròniques. Ens posàvem d’acord amb quanta gent havia anat a una manifestació, ens comentàvem l’enfocament –després cadascú acabava fent el seu de particular en funció del mitjà amb el qual col•laboràvem– o ens conformàvem amb un cafè el dia que el President havia decidit que aquell dia ‘no tocava’ i tornàvem a casa amb les gravadores i les llibretes en blanc.
Però no és tot nostàlgia. El més greu d’aquesta situació és que cada cop serà més difícil vendre informació del territori en aquests grans mitjans, per tant, en certa manera, deixarem d’existir si no és que en passa una de ben grossa o hi ha algun succés d’aquells de sang i fetge que sí que fan moure els mitjans. Durant molt temps, el Bages va aconseguir tenir una presència força habitual als mitjans d’abast nacional gràcies a la feina dels corresponsals, que es preocupaven de tenir històries prou potents dia sí, dia també, per als informatius o les pàgines dels diaris. No calia que passessin grans coses, només notícies de prou entitat per ser-hi en desconnexions informatives o ocupar un breu en un diari.
Lamentablement, sense la feina dels corresponsals, aparèixer en aquests mitjans serà molt difícil i deixarà de ser habitual. Perquè, desenganyem-nos, costarà molt que un equip de la televisió nacional, per exemple, es desplaci fins a Manresa o el Bages, encara que la notícia sigui de molt interès per al territori. I de retruc, quan algú des de Barcelona elabori una informació –segurament tan bé com sabrà perquè no dubto gens de la seva professionalitat– no tindrà tot el coneixement de la realitat i del seu context, una eina indispensable en la feina del periodista. Per tant, també perdrem en la riquesa de les informacions.
Per sort, encara ens quedaran els corresponsals de l’Agència Catalana de Notícies, que sí que treballen directament al territori, tot i que amb tanta feina que tampoc poden arribar a tot arreu. Una veritable llàstima que els corresponsals d’ara siguin això, només “corresponsals” pràcticament sense cap atribució.
