Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de febrer de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No podíem començar millor aquest 2013. Mes de gener històric. El Parlament ha declarat Catalunya sobirana per decidir el seu futur. Iniciem el camí pel dret a decidir.
Per altra banda, agitació absoluta a l’entorn de la declaració. Ara més que mai, una radiografia de la Catalunya unionista que embogeix i que queda retratada. PSC, PP i Ciutadans al mateix sac. Tot i així, dies després de la votació, el PSC encara cueja. Un exemple més, el tenim aquesta última setmana durant el ple de l’ajuntament de Barcelona, el president del grup municipal socialista del consistori de la capital catalana, Jordi Martí, s’absté en la votació nominal sobre la declaració de sobirania del poble de Catalunya. Caos total. Disfunció absoluta. Sectors catalanistes del PSC es senten encara més lluny del partit. Fractura total amb poc lideratge cohesionant. I per posar pau i estendre els “draps bruts” a la galeria ciutadana, aquest cap de setmana, Pere Navarro es llueix amb declaracions absurdes demanant al sector catalanista del PSC que “passi pàgina” de l’episodi “circumstancial” de la votació pel dret a decidir del poble de Catalunya. Digne de novel•la de migdia.
I encara més novetats. Sembla que el PP està pagant les acusacions que propiciava sense proves contra membres de Convergència. Fa dies que la política s’ha convertit en un ball d’informes i papers que treuen a la llum casos de corrupció. Sembla, però, que uns han deixat anar les primeres fitxes de dominó i la inèrcia ha continuat. Les fitxes que presumptament estan ballant són de les grosses. La cúpula del PP i el mateix Mariano Rajoy s’han d’afanyar a fer declaracions per salvar les posicions de govern. Una situació llastimosa, quan el que cal, més que mai, és la legitimitat de la política i vestir-la de valor i honestedat. La corrupció és una xacra contra la qual s’han de posar tots els esforços per eradicar-la. Perquè, no només no ajuda a la ciutadania a creure en la política, sinó que, com va dir el president Mas, pot “repercutir en el procés de transició nacional de Catalunya, esquerdant la fina capa de confiança de la societat en les institucions”.
I ja per arrodonir les novetats, la polèmica de la “rebel•lió empresarial”. El pròxim 14 de febrer s’ha previst organitzar una trobada empresarial amb el nom de “Anem per feina”, impulsada per Foment i PIMEC, entre altres organitzacions. La majoria sobiranista empresarial s'està rebel•lant contra la trobada perquè consideren que s'hi pretén prendre una posició contrària al procés engegat pel govern i ERC. La polèmica, en tot cas, està servida i en els pròxims dies es veurà què acaba passant. Tot i així, bones notícies si la majoria del sector empresarial es nega a participar en un acte susceptible de ser polititzat, per uns quants, a favor de reprendre el diàleg amb l'Estat espanyol i a buscar el pacte fiscal. Això vol dir que anem bé.
A tall de conclusió, per tant, podem dir que “qui dia passa, any empeny”, no s’avé als temps que corren. Cada dia està carregat de valor. És com si cada dia fos una proesa. Els mesos passen, però com que estem vivint una època convulsa tant política, social com econòmicament, sembla que aprofitem totes les hores dels dies. Masteguem el temps i ni tan sols fa un any que hem començat formalment aquest procés sobiranista.
