Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Deu ser com un malson. Em poso en la pell dels veïns de l’edifici de la plaça Bages que ha de ser enderrocat i m’entra un mal de ventre. Per més que hi dono voltes, no ho puc entendre. No posaré en dubte la legalitat de la decisió judicial, però m’ho miri pel cantó que m’ho miri no hi sé veure la JUSTÍCIA, amb majúscules, per enlloc. I és que em sembla un despropòsit que l’edifici hagi d’anar a terra només perquè algú va cometre un error i va fer l’edifici més petit del que establia la normativa. Llegeixo també a la premsa local que una sentència estableix que la tramitació del centre penitenciari de Lledoners tampoc es va fer bé, però a ningú se li acut demanar que la presó vagi a terra.
I en tota aquesta història, que fa dies que omple pàgines i webs de diaris, butlletins de notícies a la ràdio i informatius de televisió, hi he trobat a faltar un protagonista. El veí de la casa del darrere que va iniciar la denúncia i que és l’origen d’aquest disbarat. I la lectura que en faig jo és la següent. Aquest senyor es va empipar perquè li construïen un edifici davant de casa seva, suposo que perquè li tapava la vista, i es va entestar a fer la punyeta a l’Ajuntament, fins a les darreres conseqüències. S’havia de buscar un error de forma en l’edifici per demostrar que era il•legal i ho ha aconseguit. I li han donat la raó: és il•legal i s’ha d’ensorrar, i no quan l’Ajuntament vulgui, no, sinó JA! I aquest senyor, aquests dies no ha donat la cara. No crec que li caigui la cara de vergonya, perquè deu estar satisfet d’haver-se sortit amb la seva. Llegeixo i escolto que durant el litigi se li han plantejat diferents alternatives d’acord, però que mai ha estat obert a negociar. Ell va ficar la banya en l’enderroc i se n’ha sortit.
I em pregunto, es pot passejar pel barri sense avergonyir-se d’haver fet fora tot un seguit de famílies que no tenen cap culpa en tot aquest afer i que ara es queden sense casa però amb hipoteca? I tot plegat per despit amb l’Ajuntament que va permetre la construcció de l’edifici? Algú es va equivocar, és cert, i és la seva responsabilitat, però fer-ho pagar a les famílies que hi viuen, quin sentit té? Repeteixo que no dubto de la legalitat de la sentència, però insisteixo que no la trobo justa. No trobo just que aquestes famílies es trobin, d’un dia per l’altre, sense pis.
El despropòsit no s’acaba aquí. L’Ajuntament pot decidir tornar a construir o pot autoritzar la construcció de nou de l’edifici en el mateix lloc i amb les dimensions que correspondrien a la normativa, per tant, amb més profunditat que l’actual. Això vol dir que aquest senyor es pot quedar de nou en la mateixa situació que ara: amb una casa sense vistes. Pel camí, però, uns veïns hauran passat per un mal tràngol que no es mereixen i s’hauran gastat diners públics en ensorrar un edifici que l’únic mal que ha comès és ser menys profund del que preveia la normativa. I per postres, amb sentències com aquestes, a uns quants cada dia ens costa mes de creure i confiar en un aparell judicial que pren decisions que costen molt i molt d’entendre per molt legals que siguin.
