Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sor Lucía Caram és una figura amb llums i ombres, però em sembla que arran de la publicació del llibre de les seves vivències ha rebut una ensabonada mediàtica a la qual jo afegiria molts matisos. Em serveix per a això l'article del company Francesc Galindo a Regió7 titulat "Vida d'una monja guerrillera". Em sembla una exageració que no fa justícia als vertaders religiosos guerrillers que, en bona mesura, des del sorgiment de la Teologia de l'Alliberament, s'han deixat la vida o se la deixen encara per les classes populars. Es tracta d'autèntics herois que, combinant fe i marxisme, posen les seves vides al servei de la lluita contra la injustícia que cada dia i arreu del món perpetren els de dalt contra els de baix. Sor Lucía Caram ha generat tot un discurs d'enfrontament a la jerarquia eclesiàstica, contra l'ortodòxia més reaccionària, que em sembla molt interessant i que comparteixo. El seu problema és la dissociació entre el discurs i la praxi, i els guerrillers sempre s'han mesurat pels seus actes. Jo crec que és una contradicció clamar contra la injustícia i repartir aliments als pobres des de les entitats dels rics, o fer costat als poderosos quan la justícia està en entredit: recolzar el gendre dels Tous o un miserable lladre albanokosovar? Potser és per això que, amb tanta fama com ha pres darrerament, fins i tot és rebuda a la llotja del Camp Nou.
El missioner bagenc Pere Casaldàliga porta dècades denunciant amb la paraula el frau en què s'ha convertit l'Església catòlica, reproductora incansable de la injustícia des de la cort dels lladres, el Vaticà. Però, a més, des que el 1968 comencés la seva tasca missionera al Brasil, ha intentat sempre no deixar aquestes paraules buides de contingut. I sempre al costat dels més pobres, ha treballat incansable no només per assistir als més desafavorits, sinó també per subvertir l'ordre social. I fa poques setmanes es coneixia que Pere Casaldàliga, amb 84 anys i malalt de Parkinson, ha abandonat la seva casa a Sao Felix do Araguaia per les amenaces de mort que ha rebut dels terratinents degudes a la seva defensa del dret dels indígenes Xavante a la seva terra.
Dues cares d'una mateixa moneda. El lloc dels monjos guerrillers és al costat dels pobres, a la manera de Camilo Torres –sacerdot enrolat a l’Ejército de Liberación Nacional colombià– empunyant el fusell contra els poderosos, o a la manera de Pere Casaldàliga, que sense haver disparat un tret a la seva vida s'ha convertit en un exemple de contestació al poder establert. Si Sor Lucía pretengués adquirir una exemplaritat similar faria bé de no conformar-se amb donar menjar als pobres, tasca admirable, sinó a més combatre els poderosos que són causa i conseqüència d'aquesta fam.
