Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de desembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sovint, la gent gran es queixa de la mala educació dels joves. No seré jo qui els porti la contrària, però no m’agraden les generalitzacions. Hi ha joves de tota mena i en tinc exemples ben a prop a totes bandes, dels educats i dels mal educats. Però no tinc pas intenció de parlar dels joves, sinó d’una altra mena de ‘mal educats’: aquella gent gran que pel simple fet de ser grans prenen una actitud de falta de respecte total cap a l’altra gent. D’aquests, ningú no en parla i no són pas una espècie estranya.
Us en posaré només un parell d’exemples. El primer, la típica persona gran que en qualsevol lloc on s’ha de fer cua troba l’excusa per passar per davant per no haver-se d’esperar. Sóc de les primeres de cedir el meu lloc a una persona que veig que ho necessita, sigui gran o jove, però no m’agrada quan se’n valen arbitràriament i sense justificació. Sovint es tracta de persones grans que tenen tot el temps del món –no és pas el meu cas, que sempre vaig de bòlit– i que es poden valdre. A simple vista veureu que no tenen cap impediment físic, només "la barra" de voler passar per davant perquè els fa mandra esperar-se. Quantes vegades no us heu trobat al supermercat amb una d’aquestes persones? I si els dius que no comencen a remugar en veu baixa referint-se
a la teva manca de sensibilitat.
El segon exemple el vaig viure fa unes setmanes a l’autobús. Era un dissabte a la tarda. Tornàvem a casa tota la família. A l’autobús hi havia lloc de sobra. Per això, vam asseure els dos nens en un lloc i nosaltres ens hi vam posar al costat. Va entrar una senyora, ben arreglada i ben posada, es va acostar als nens i va preguntar: "Han pagat, aquests nens?". Inicialment pensàvem que era una broma d’aquelles que fan la gent gran als nens, però no, resulta que anava seriosament. Li diem que el gran ha pagat, però que el petit no perquè encara no té l’edat. Doncs sense cap mena de pudor ens exigeix que traiem un dels nens dels seients perquè ella hi pugui seure.
Barra. D’això jo en dic tenir barra! Molta barra! Va passar de llarg dels llocs buits que hi ha reservats per a persones grans i només al darrere hi havia un lloc buit, és a dir, que de lloc no en faltava. Però és clar, ella no volia anar circulant enrere, no fos cas que es maregés. En altres circumstàncies, li hauria cedit el meu lloc i m’hauria posat a la falda un dels dos nens. És el que faig habitualment. Sovint, sense que m’ho hagin de demanar, perquè si una cosa tinc clara és el respecte per la gent gran, però sovint la gent s’oblida que els nens, encara que petits, també són persones i que també
mereixen el seu respecte i que les coses es demanen "si-us-plau" i que no s’exigeixen. Encara menys quan no n’hi ha cap necessitat. Per això va haver d’acabar seient marxa enrere, precisament per la seva falta d’educació.
Des d’aquí un desig perquè aquest 2013 que aviat comença porti molta educació a aquells que han oblidat la seva en algun lloc, però que l’exigeixen als altres.
