A Manresa hi tenim de tot. Una basílica monumental, un edifici consistorial ple d’història, un equip ACB, un passeig amb molta vida… i a partir d’ara, gràcies a la gens menyspreable feina del nostre consistori, tindrem el primer –i més gran i més negre i més bonic– forn urbà de tot Catalunya. De tot Europa. De tot el món.
Sí, estimats lectors i lectores. El govern de la ciutat ens deixarà com a record una plaça central, dita Neus Català, ben negre. Un negre d’asfalt. Un negre d’aquell que durant l’estiu manresà serà una estufa gegant no apta per a calorosos ni badocs. Una plaça negra com el carbó, on els gossos que hi passegin en sortiran amb les potes escaldades i els vianants que vagin amb poca sola s’hi quedaran enganxats.
Però no patiu, podrem anar a fer barbacoes gratuïtes i ous ferrats ben gustosos. Ben segur que la FAVM està estudiant fer-hi una trobada veïnal ben amena i divertida.
I, tot i aquest desastre tan incomprensible, els regidors ens continuaran predicant sobre les bondats del verd urbà i la necessitat de reduir totes les emissions possibles i a canviar els nostres mals hàbits que ens condemnen al cantó fosc del planeta i la societat.
Ara bé, segurament, tot això ha estat algun caprici d’algun Déu que ha deixat el ciment per passar a l’asfalt i així apropar-nos al futur, apropar-nos a l’art urbà més revolucionari. Per tant, qui som nosaltres, simples mortals, per dubtar de les seves accions? Qui som els veïns per replantejar segons quines construccions? Gaudim de l’oportunitat de passejar mentre cuinem un bon bistec i pensem que alguns manresans ben nostrats i ben pagats vetllen per tots i totes i ens proporcionen allò que nosaltres necessitem…, tot i que molts cops les conseqüències siguin nefastes, contraproduents i gens agradables.
