Una de les coses de què més gaudeixo quan viatjo és el temps que implica el desplaçament fins a arribar al destí. M'agraden els trajectes, siguin amb cotxe, tren o avió, perquè és en l'espera prèvia a l'arribada, quan s'acumula la il·lusió, les expectatives i el fet que encara queda molt per descobrir. Tanmateix, els viatges tendeixen a escurçar-se. Cada vegada són més residuals aquells periples que requerien setmanes i, fins i tot, mesos per arribar-hi, on el mateix desplaçament també era una aventura, com els viatges que relatava Julio Verne en la seva famosa novel·la La volta al món en 80 dies. No obstant això, hi ha persones que reivindiquen el valor del viatge i la vida que es troba en el camí, com Enric Palà (Manresa, 1997), un jove a qui aquest mes vaig tenir el plaer d'entrevistar per a Regio7. S'ha proposat viatjar fins al Japó pedalant, només amb una tenda de campanya i un equip electrònic per orientar-se i enregistrar el viatge. En el recorregut, que tot just es va iniciar el dissabte 18 d'abril, es proposa recórrer més de vint països en un any amb l'objectiu de superar el repte personal de pedalar cada dia per arribar fins al país asiàtic i descobrir cultures i viure noves experiències.
El seu testimoni em va sorprendre, no només per l'esforç físic que suposa travessar mig món en bicicleta, sinó també per la seva capacitat de deixar enrere les pors i les inseguretats que comporta aquest viatge. "Hi haurà dies durs amb pluja o en què passaré fred, però sé que també trobaré gent bona pel camí", em deia, i afegia: "Prefereixo viure alguna cosa dolenta, que no viure'n cap i que la por em paralitzi. Per viure, cal prendre riscos". El seu viatge és una manera de reivindicar aquells llargs desplaçaments dels aventurers que, quan encara no existien els transports moderns, s'atrevien a explorar món a bord d'un vaixell sense saber què trobarien a l'altra banda. Avui, quan sembla que tot ha estat descobert i Google t'indica els llocs on aturar-te, el fet de pujar a la bicicleta i sortir a veure món amb les oportunitats que es presentin pel camí és un acte de coratge. Em comentava que molts dels seus amics li preguntaven per què no agafava l'avió per anar al Japó. "Però, aleshores, quina gràcia tindria el viatge?", responia ell.
