Si en llegir “paper, paper” us ha vingut al cap la cançó de La Trinca vol dir que anem bé: som de la mateixa generació o de generacions properes, i ens entendrem. L’any 1977 el trio de Canet començava cantant “paper, paper” la seva Oda al paper del wàter; prop de cinquanta anys després el “paper, paper” que encapçala aquesta columna vol ser el títol d’una oda a tots els altres. Una oda al paper de diari, al dels llibres, al de les factures, al dels prospectes dels medicaments i a tots aquells que estan amenaçats de mort per la plaga digital que vol traslladar qualsevol cosa escrita a una pantalla. De fet, i tornant a la cançó de La Trinca, tal com està tot, el de wàter és l’únic paper que té el futur assegurat. Escric això després de llegir un original anunci del diari Ara. Un text de cinc paràgrafs enmig d’un full tot blanc, on se’ns anima a fer-nos-en subscriptors, amb diferents arguments, tots lloant els beneficis de llegir en paper. “El paper i tu. Tu i les paraules impreses. Un espai privat. D’intimitat. Sense interrupcions. El gest de girar full. La màgia de l’atenció sostinguda. La calma. La reflexió. El pensament lliure. Perquè un diari en paper és l’espai més segur per al pensament crític. La ciència ho avala. Gairebé un centenar d’estudis ho confirmen: llegir en paper permet entendre millor, recordar més i facilita reflexionar críticament. Així que, i si passem pàgina de tant en tant? Literalment. Sense algoritmes que pensin per nosaltres, sense distraccions de fonts poc fiables, en un món més ordenat, jerarquitzat, curat. En un diari de paper”.
Compro el diari de paper perquè és com el llegeixo més de gust, i també per sentir aquella íntima satisfacció d’estar fent un acte de militància. Un gest que faig extensiu a d’altres informacions impreses cada cop que una empresa o qualsevol entitat m’ofereixen la possibilitat de rebre les seves comunicacions per internet. Ni em deixo convèncer quan em proposen l’alternativa digital “per a la meva comoditat” ni tampoc quan em volen entabanar amb una suposada elecció “més ecològica”. Com si les grans companyies estiguessin preocupades per alguna cosa més que no fos pels seus indecents beneficis. Trio sempre paper per molts motius. Pels que explica l’anunci de l’Ara i també per allunyar-me de la tirania de les pantalles. Pensant, potser ingènuament, que encara som a temps de revertir-la.
