Google és la millor eina per posar al descobert la ridiculesa de tants tòpics que algú escriu amb certa solemnitat i que no són sinó la repetició de frases que han estat dites mil vegades. Si escriviu al buscador “Avui s’ha viscut una jornada històrica” us n’adonareu. Veureu la infinitat d’ocasions en què algú ha deixat anar aquella sentència aplicada als fets més inversemblants que us pugueu imaginar: des d’una festa castellera fins a l’acord per suprimir les vies del tren al centre de no sé quina ciutat, passant per una vaga d’empleats de La Caixa. Tot tan històric que segur que cap dels que en aquell moment s’hi van veure implicats no en recorda la data exacta. Poses totes aquelles jornades “històriques” una al costat de l’altra i fan una mica de riure, sí. Segur que si ho ensenyéssiu al que ho van escriure se n’avergonyirien. I després hi ha totes les cites a les quals fa cap tanta gent només perquè creuen que allò serà una cosa mai vista. Actes massius de tota mena on s’hi va, més que res, per poder dir en un futur “jo també hi era”. No saben que, quan ho vulguin explicar, allò ja haurà caigut en l’oblit més absolut enterrat per altres esdeveniments igual d’històrics i igual d’irrellevants.
La crònica del dia a dia, per molt apassionant que sigui, és una cosa, i la Història amb majúscules n’és una altra. Per això als llibres de text –afortunadament per als estudiants– només hi passen aquells fets que han estat significatius i importants de debò, tan importants com per recordar-ne la data. La del 23 de febrer del 1981, per exemple. Aquella que ha quedat fixada amb l’abreviatura 23-F i que aquests dies, 45 anys més tard, els qui la vam viure l’hem tornat a rememorar i no l’oblidarem mai. A la memòria de la meva generació n’hi ha uns quants de fets memorables: la mort de Franco, la Transició, el retorn del president Tarradellas, el 23-F, la caiguda del mur de Berlín, la guerra de Bòsnia, l’atac a les Torres Bessones, el Procés, el confinament per la pandèmia... Successos que vam viure de prop, moments veritablement històrics, dels quals tots en vam ser testimonis sense haver-nos hagut de fer cap selfie per dir que hi érem. La història no la podem anar a buscar, ens ve a trobar ella a nosaltres i passa quan passa.
