L’anècdota és real. Va passar fa uns mesos anant amb cotxe amb una amiga i un amic. Conduïa jo i travessàvem una ciutat que conec prou bé. En un moment determinat, i a tall de broma, se’m va acudir fer alguns comentaris sobre el que anàvem veient, talment com si fos un guia. Fluïen les explicacions sense treva a mesura que anàvem passant per un lloc i un altre fins que en un moment determinat em vaig encallar. Va ser quan teníem davant nostre una d’aquelles escultures, diguem-ne modernes, que els entesos valoren tant i que als profans ens deixen sense paraules perquè, si les haguéssim de definir amb alguna, seria més aviat grollera. Una escultura d’aquelles que si et diuen que és una al·legoria de la maternitat t’ho has de creure i si et diuen que és un al·legat contra la guerra, també. Ens hem entès, oi? Doncs això. Callat davant d’aquell monument del qual no sabia què dir, els meus amics em reclamaven una explicació que no em sortia. Va ser llavors quan ella, donant-me un cop de mà, va i deixa anar... “Podries dir que és una escultura que ens interpel·la”. Una escultura que ens interpel·la! Com no se m’havia acudit! Sorprès i admirat per la seva ocurrència, automàticament, en aquell precís moment, vaig pensar que el seu enginy es mereixia una columna com aquesta. I vet aquí que no havien passat encara ni cinc segons quan l’amic, rematant la seva explicació, em va oferir una altra frase que em va semblar tan brillant com la primera: “també podries dir que és una escultura que no deixa indiferent ningú”. I a fe de Déu que tenia raó.
D’una manera espontània, els meus amics van deixar al descobert tota aquella xerrameca buida, avui tan freqüent, que, igual com aquella escultura, tant serveix per a una cosa com per a una altra. És una llàstima que no em quedi prou espai per il·lustrar amb desenes d’exemples trets de Google la quantitat de coses que “ens interpel·len” i que “no deixen indiferent ningú”. Aprofitant el poc que em queda transcriuré un comentari sobre una exposició que us deixarà igual d’atònits. Diu que “explora qüestions des de la materialitat i la forma a la capacitat per generar atmosferes de mitjans dispars com l’escultura i la fotografia”. Segur que també deu ser una mostra que ens interpel·la i que no deixa indiferent ningú.
