Mercè i Joan, d’Eva Comas-Arnal, és una bioficció que té com a protagonista una de les veus més importants de la literatura catalana, Mercè Rodoreda. L’habilitat de Comas-Arnal consisteix a construir, de manera solvent, creïble i literàriament reeixida, una trama que combina la recreació molt ben documentada d’episodis històrics --com l’estada d’escriptors catalans exiliats al castell de Roissy-en-Brie després de la guerra o els intents de recuperar la Revista de Catalunya durant la postguerra--, amb la reconstrucció de la intensa i particular història d’amor entre Mercè Rodoreda i Joan Prat (Armand Obiols), entre 1939 i 1948.
El rellotge verd, de Julià Guillamon, és un exercici proustià d’invocació de la memòria, que serveix a l’autor per rememorar l’ambient cultural i literari de la Barcelona dels anys vuitanta i la descoberta de la postmodernitat. Tant com un retrat social o històric, és una crònica generacional. Guillamon, un dels periodistes culturals i crítics literaris més influents de casa nostra, passa factura a moltes personalitats destacades de la cultura catalana i repassa una època en què «aquella manera de passar de la literatura a la vida de bar, i dels embolics amb noies a la mitologia clàssica, era fascinant».
Al bosc vermell, un cavall fuig, de Marta Soldado, és l’aposta literàriament més compromesa del triplet. Soldado posa la seva prosa poètica d’alt voltatge al servei d’una història carregada de lirisme, la d’un cavall salvatge que després de ser ferit a prop de la central de Txernòbil, fuig del seu ramat i emprèn un viatge extraordinari que el portarà fins a Bielorússia, Polònia o Ucraïna i en el qual s’explora com la relació entre l’animal i els humans amb què es troba pot transformar uns i altres.
Tres propostes tan valuoses com diverses, que faran ballar el cap als membres d’un jurat que s’enfronta al compromís d’haver-ne de triar una. El resultat de les deliberacions el celebrarem el 25 de febrer a l’auditori de la Plana de l’Om.
