Escriure a la revista del mes de gener em permet parlar d’un dels clàssics del canvi d’any que acabem de viure: els propòsits que ens fem amb l’arribada del nou any. Aquells propòsits que alguns es fixen, a vegades amb una fe admirable i d’altres amb menys convenciment, per transformar algun aspecte o hàbit de la vida aprofitant el canvi d’any, com si es tractés d’una data màgica, capaç de donar-nos aquella empenta que potser no hem sabut trobar abans.
La idea de parlar-ne em va sorgir escoltant la ràdio. Entrevistaven un psicòleg sobre aquest tema que, en resum, explicava que la majoria de propòsits fracassaran, i donava consells per ajudar a mantenir aquests propòsits en el temps. I em va sorprendre. Perquè tot i que ell mateix reconeixia que darrere un propòsit hi ha una il·lusió, el seu relat quedava impregnat de la idea del fracàs, disfressat d’estadística.
Un propòsit no és un simple desig, implica acció, posar-hi de la teva part. No és una fantasia que depèn de l’atzar, sinó una voluntat de fer o canviar alguna cosa per millorar algun aspecte que per la raó que sigui volem canviar. És imaginar una projecció de tu mateix que, tot i que encara no existeix, t’agradaria que arribés. Una font d’energia emocional, que implica una voluntat activa de millorar, d’afinar algun aspecte. Malgrat això, els relats que es presenten com a realistes i basats en estadístiques, com el que vaig escoltar, acaben transmetent principalment la idea del fracàs, o el que és el mateix, acaben tenint l’efecte de desinflar qualsevol impuls inicial o de rebaixar les expectatives fins i tot abans de començar.
Desconec el mètode o el secret per mantenir un propòsit en el temps i dubto que existeixi cap fórmula infal·lible o màgica. Però em quedo amb la part més bonica dels propòsits, la il·lusió, perquè aquesta, per petita que sigui, ja té un impacte en la nostra actitud, i més encara si ens recorda que tenim marge de millora o que som capaços d'imaginar-nos millors o d'agradar-nos més. Al cap i a la fi, quan ens fem un propòsit, estem movent alguna cosa. Alguna peça es desplaça, alguna mirada canvia, alguna energia s’activa. Potser ens en sortirem, potser serà diferent de com ho havíem imaginat, potser ens quedarem en el simple gest d’intentar-ho. Algú ho pot veure com un fracàs, per a altres serà part del camí. El meu desig, feliços bons propòsits.
