CRÒNICA

El pàrquing del nou edifici de serveis de la Generalitat

No reiteraré les excel·lències de l’obra, sinó que faré la contracrònica amb el debat intens que es va generar entre tècnics i veïns i representants de les entitats en defensa del patrimoni, que va ser demolidor.

per Jordi Sardans, 2 de gener de 2026 a les 13:00 |
Tècnics de la Generalitat de Catalunya: Roger, d’Infraestructures de Catalunya, Marc, expert en voladures, Ariadna, representant dels arquitectes de l’obra; i Albert Cots de l’empresa Cots i Claret, amb la delegada de la Generalitat a la Catalunya Central, Èlia Tortolero, a la seu d’Ensenyament a Manresa, enmig de problemes tècnics pel que fa al so, van explicar les línies mestres dels treballs per implantar un nou edifici que centralitzi els serveis de la Generalitat, ara dispersos en set dependències ciutadanes, en l’immoble que havia allotjat els antics jutjats. La periodista de Regió7, Gemma Camps, va fer una bona síntesi de l’acte en l’article publicat al diari el passat 17 de desembre, on exposava els detalls de les obres que s’han de realitzar recollint la master class dels tècnics contractats per la Generalitat, que van centrar la seva intervenció en la disminució dels riscos pel veïnat i van lloar l’excel·lència de les noves tècniques pel que fa a les voladures controlades, amb exemples d’experiències prèvies. Convocats en un dia de pluja, només setze veïns afectats es van personar a la seu de la delegació i es van queixar que no s’hagués fet la reunió al Casal de les Escodines. D’altres actes com la concessió de la medalla de la ciutat al mèrit cultural a l’amic Joan Morros per la seva activitat sociocultural durant dècades, potser també va treure públic a la sala: cinc responsables municipals, tècnics o regidors, que no van intervenir en el debat, i una majoria de càrrecs i personal dels serveis de la delegació de la Generalitat a Manresa.
 
No reiteraré les excel·lències de l’obra, sinó que faré la contracrònica amb el debat intens que es va generar entre tècnics i veïns i representants de les entitats en defensa del patrimoni, que va ser demolidor. El Roger va esmentar el control i les garanties sobre els edificis, amb l’anàlisi de les patologies, d’acord amb el propietari, assegurant que qualsevol desperfecte per danys provocats en la realització de les obres als edificis afectats, es repararan. “Els monuments patrimonials de la Muralla i la Seu estaran protegits”. Anna Martínez, presidenta de l’AV del Barri Antic, va denunciar un edifici que literalment s’ensorra: “Des de fa anys l’Ajuntament hauria d’haver actuat ja que amenaça ruïna i ens fa por que amb vibració es pugui acabar d’ensorrar”. Roger va dir que ho detectarien amb la campanya d’inspeccions i si confirmessin una patologia greu perillosa, l’edifici s’hauria d’estintolar. El veí Jordi Manau va afirmar que l’obra neix coixa i en dos anys es veurà que quedarà petita: no està bé que no s’hagi enderrocat la casa del número 1 de la baixada de la Seu, on no hi viu ningú, ni el de Galceran Andreu on, en la seva opinió, hi ha tres propietats que es podien haver expropiat. Manau considera que la maquinària pesada no pot passar per Santa Llúcia, ja que farà malbé el paviment. Els tècnics van respondre que van dissenyar l’edifici amb el solar que els van oferir i la política Tortolero va dir que els processos burocràtics són molt llargs i a dia d’avui és el que hi ha. Pel que fa als accessos, van dir que utilitzaran la mateixa maquinària que van fer servir en enderrocaments anteriors: portaran camions de 24 tones pel carrer de Santa Llúcia, amb permís de l’Ajuntament de Manresa. Josep Galobart, del Centre d’Estudis del Bages, els va recordar que aleshores van tirar runa sobre la Muralla. Roger, que va portar a terme el desenrunament del carrer Galceran Andreu, ho va negar taxativament i va assegurar que té els informes tècnics preceptius i un de favorable de l’arqueòleg, que va certificar que la Muralla no tenia cap dany. Galobart li va recordar que és un BCIN que està protegit patrimonialment i es va ratificar en la voluntat de portar aquella actuació a Fiscalia.
 
Josep Llobet, president dels AARB, va ratificar que té fotografies del dia a dia reforçant la tesi de Galobart i va qüestionar la necessitat del pàrquing. “Si esteu tan segurs que no hi haurà cap problema, per què en lloc de 21 places no n’hi poseu 50?”. La resposta de Tortolero va ser: “A casa meva som tres, no cal que em faci una casa per deu”. Galobart també va considerar innecessari excavar tants metres sota terra i reflexionava en veu alta: “Davant, a la Via Sant Ignasi, hi ha un pàrquing públic propietat de l’Ajuntament i a sota la Seu, el de la Reforma. Qualsevol persona amb dos dits de front ho veu”. Una veïna de les Escodines va esmentar experiències traumàtiques al barri i va recordar que la placa geològica és única i les vibracions l’afecten globalment. Els tècnics, però, van explicar que ho tindran en compte en les voladures en mitja distància i que les podran modular amb sismògrafs.
 
Participació