Quina és la finalitat del procediment? Que les persones amb una deficiència psíquica, no física, puguin fer actuacions jurídiques per elles mateixes si és possible, o bé ajudades per una tercera persona o en últim extrem que aquesta tercera persona ho faci en nom d’ella, però sempre són actuacions puntuals. És a dir, ja no existeix la figura de la incapacitat.
A qui va dirigit? Preferentment a persones majors d’edat. Si es tracta de menors d’edat, continua existint la figura del tutor, sempre i quan no existeixin els pares i no estiguin aquests privats de la pàtria potestat. I quan el menors arribin a la majoria d’edat ja no existeix la possibilitat de prorrogar la pàtria potestat i el que es fa és donar-li les mesures de suport necessàries a través del procediment judicial. És a dir, en cap cas s’incapacita judicialment una persona, el que es fa és ajudar-la per tal que pugui realitzar el actes jurídics pertinents en cada cas concret i individualitzat.
Quines són les vies?
a) Anar el propi interessat a un notari, que determinarà les mesures de suport en escriptura pública i designarà la persona que hagi de fer de suport. Si el notari valora que la persona no és conscient del que ha de signar, no seguirà endavant.
b) Sol·licitar les mesures per via judicial presentant una demanda civil la persona interessada, si és capaç de fer-ho.
c) Sol·licitar les mesures mitjançant demanda civil, però ho farà el ministeri fiscal, el cònjuge no separat de fet o legalment, els seus ascendents, descendents o germans (qualsevol d’ells), en el cas que l’interessat no pugui manifestar la seva voluntat o en el cas que no sigui possible conèixer-la.
En els supòsits b) i c) es tracta d’un procediment de jurisdicció voluntària, és a dir que no hi ha interessos contraposats; i no és necessària l‘assistència d’advocat i procurador, però si recomanable.
En el moment que alguna de les persones que interposi la demanda tingui conflicte amb els interessos de la persona a qui s’ha de protegir, aquest procediment finalitza i se n’ha d’obrir un altre que s’anomena procediment ordinari, amb dues parts confrontades, molt més llarg, més costós econòmicament, amb advocat i procurador.
Quina vigència tenen aquestes mesures?
En les adoptades judicialment, es revisaran en el termini establert en la resolució judicial.
També la persona assistida i les persones legitimades per presentar la demanda poden sol·licitar-ne la modificació o revisió si les circumstàncies han canviat. Si cap de les persones que poden fer-ho no sol·licita la seva revisió, el jutge haurà de revisar-ho d’ofici cada tres anys, termini que excepcionalment es pot allargar fins a sis anys.
Quan les mesures s’hagin adoptat davant notari, aquestes es poden canviar en qualsevol moment, atorgant una altra escriptura pública posterior.
Què passa si la persona fa un acte jurídic sense el suport de l’assistent i es necessita la figura de l’assistent per dur-la a terme segons escriptura pública o resolució judicial? L’acte jurídic pot ser anul·lat en el termini de quatre anys des de la seva celebració. Poden anular l’acte la mateixa persona assistida, l’assistent i els successors per títol hereditari.
