Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’article del mes passat començava així: “Des de l’últim article fins a dia d’avui sembla que s’hagi precipitat tot. Menys d’un mes”. La velocitat ha continuat fent de les seves. Un mes per a construir discursos, alguns. O no. D’altres, per a consolidar-los. Immersos, ara, en el frenesí de la precampanya.
Tinc la sensació que cada dia és un autèntic món. Declaracions variades a nivell polític català i molt monòtones a nivell estatal. Això sí, pujades de to. La veda està servida. Joc brut per a alguns. Les polítiques de les pors dels patriotes espanyols semblen estar en cartell. Com diu el President, em sembla “immoral i sense perdó” jugar-hi. Precampanya a les llars d’avis, als centres cívics amb la gent gran..., un llop amb pell de corder va explicant falsedats, de les pensions, del subsidi de l’atur, de la inviabilitat econòmica de la Catalunya Estat... I jo em pregunto: segur que s’hi val a tot? Com defensar l’indefensable? Com, si ets català, no defenses els interessos del teu país? Segur que s’hi val a tot?
El llenguatge de les pors, la ruptura, el trencament, els tancs militars –ara darrerament els vols rasants dels avions caça bombarders de l’exèrcit espanyol–, l’amenaça de l’expulsió de la Unió Europea... És que n’hi ha un fart. I per això me n’alegro quan coincideixo amb xerrades organitzades per entitats que treballen en favor de trencar aquests rumors infundats. Hi ha gent a títol individual, organitzacions, entitats que estan invertint el seu temps, esforç i dedicació a difondre veritats, a donar informacions a qui les vulgui escoltar. A la transferència del coneixement de la realitat catalana. Per sobre d’interessos partidistes hi ha gent que creu en el país. Molta, i cal defensar-ho. En tot cas, sí que és responsabilitat de tots, ara més que mai, desmentir, una vegada i una altra, desmentir els rumors, mentides, enganys, perquè quan tinguem el nostre Estat puguem dir que l’hem fet possible entre tots.
Des dels partits espanyolistes aquesta és la precampanya –i suposo que la campanya– de les pors. Propostes serioses i realistes, ni una. De projecte, programa i lideratge... ni idea. Els que creiem en l’Estat propi els hi demanem un canvi de discurs. Ni que sigui per esgotament, per avorriment, per insòlit, per irreal... Reformar la Constitució? Federalisme encara ara? Au va! Això ja es veu que no s’aguanta per enlloc. Els catalans i Catalunya no tenim més ganes de perdre el temps ni més temps per perdre, veient com cada dia que passa “regalem” a Espanya un munt d’euros a canvi de res. Aquests són els diners de les pensions, dels subsidis, de la sanitat, de l’ensenyament... i que si els tinguéssim, no tan sols no s’haurien de fer les impopulars retallades, sinó que entre altres actuacions es podrien eliminar els mòduls prefabricats (“barracons”) de les escoles i dotar el país d’una xarxa d’infraestructures de tots tipus que no impedissin, com ara, el creixement econòmic de Catalunya.
Esperem que entre tots demostrem una vegada més el seny català, donant la força al lideratge i al projecte polític que ens ha de conduir a l’Estat propi. Demostrem al món que el President té la legitimitat que li dóna la voluntat del poble català i que des d’Espanya menyspreen i amenacen. Fem-nos escoltar, fem-nos entendre i prenem aquelles decisions que posaran punt i a part als últims tres-cents anys de la nostra història.
