Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de maig de 2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Com passa sempre que ens deixa un personatge rellevant, la mort del ginecòleg Santiago Dexeus ha fet aflorar detalls de la seva vida que molts desconeixíem o havíem oblidat. Amb la reposició a TV3 de l’entrevista que li va fer el Josep Puigbò l’any 2016 al programa
(S)avis vam poder recordar o descobrir molts dels seus mèrits. No només com a metge i com a professor sinó també com a persona; del seu vessant ètic o de la seva aportació en la lluita per l’emancipació de la dona. La talla del doctor-professor Santiago Dexeus excedeix de llarg la mida de qualsevol obituari. Però hi ha un aspecte, que pot semblar una ximpleria, ho sé, que sempre em va cridar l’atenció, tant d’ell com d’altres prohoms, i que mai no s’ha debatut: la singularitat del seu cognom.
Algú coneix un altre Dexeus que no sigui parent del ginecòleg? Algú té un amic, un company de feina o un veí que tingui el cognom Dalí? Coneixeu algun Xirinachs? I algun Gaudí? I algun Picasso? N’hi ha, és clar, estem parlant de cognoms i no pas de noms artístics, però escassegen tant com la genialitat. Per comprovar-ho he consultat una vella guia telefònica de Barcelona de l’any 2008. De Dexeus n’hi ha nou, un és germà del metge traspassat i, pels segons cognoms, quatre més deuen ser dues parelles de germans. Que es diguin Dalí en surten tres. De Xirinachs també només n’hi ha tres. I tres també que es diuen Gaudí. La resta, fins a una dotzena, són comerços i empreses que incorporen el nom Gaudí no sé si referint-se a l’arquitecte o al carrer. De Picasso, quina casualitat, també n’hi ha tres, i encara és possible que en realitat es diguin Picassó. Per sort o per desgràcia no hi ha cap cognom al món, per estrany que sigui, que porti incorporats una vàlua ni un esperit ni una personalitat excepcionals. Però també és cert que la seva raresa o la seva sonoritat ajuden a fixar en la memòria col·lectiva el nom de la persona que els porta. Si mossèn Xirinachs s’hagués dit Vila, probablement el ressò de la seva activitat hauria estat menor. I si un director teatral o un pintor, a part de tenir uns dots extraordinaris, neix amb un cognom com Florejacs o Jaumandreu, que doni gràcies a la providència: la seva fortuna haurà estat rodona.
