Llegint el Pla d’Acció Municipal hi he trobat un enunciat que m’ha cridat l’atenció: “Afavorir la professionalització dels creadors locals”. He de dir que, d’entrada, me n’he alegrat: que des de l’Ajuntament s’aposti per la professionalització de la cultura sembla deixar enrere els tronats prejudicis que els creatius treballen “per amor a l’art” (o l’esperit antiempresarial de determinades persones de l’esquerra). Però he quedat fred quan he llegit que la manera de portar a terme aquesta estratègia és “consolidar un calendari de festivals artístics” i “donar suport a activitats de la creació contemporània”. I ja està. I els creatius locals? Com l’Ajuntament contribuirà a la professionalització? Penso que hi ha un error de base en el plantejament. La professionalització dels creatius passa per esdevenir professionals, i aquest pas l’ha de fer cadascú, muntant un xiringuito professional com a autònom o muntant una empresa. Llavors l’Ajuntament sí que pot jugar un paper amb una estratègia que digui “afavorirem la indústria cultural perquè els creatius es puguin professionalitzar”. I com es pot ajudar? Doncs cedint espais, subvencionant activitats, encarregant treballs, estimulant la creació d’aquests autollocs de treball o empreses amb coaching empresarial...
Veig que indústria cultural continua sent un concepte proscrit en el llenguatge manresà. Un concepte que practiquen aquelles ciutats que han cregut realment en la professionalització de la cultura i la creació des de ja fa anys. Se me n’acudeixen dos exemples: Terrassa, amb el Parc Audiovisual de Catalunya, un gran espai de creació cinematogràfica; o Granollers amb la Fàbrica de les Arts de la Roca Umbert. Promocionar la professionalització passa per creure que la cultura és també una forma de guanyar-se la vida, interessar-se de debò a conèixer els creatius i valorar-ne les possibilitats, i apostar per unes línies concretes de promoció professional. I finalment, si tot va bé, al cap dels anys, convertir aquesta aposta en marca de ciutat.
Fe d’errades: En l’article passat atribuíem al mateix arquitecte dues obres que, tot i ser impulsades en gran manera per ell des de la seva posició com a supertècnic municipal, són d’altres autors: la passera de la via Sant Ignasi és obra d’UTE Calderon-Folch i Bernuz-Fernández Arquitectes; la façana posterior de l’ajuntament és un projecte de Manuel Bailo i Rosa Rull.
