És una institució jurídica prou interessant i de màxima actualitat en la nostra societat i també una figura desconeguda amb molts aspectes o fins i tot amb un coneixement equivocat sobre determinats aspectes. Tenint en compte l’extensió del seu tractament jurídic he considerat necessari desenvolupar-la en dues parts; la primera comprèn el concepte de parella de fet, com es formalitza i on s’inscriu. La segona part, que explicaré en l’article del poper mes tractarà sobre els principals efectes de constituir-se en parella de fet, com es pot desfer o extingir, quines són les conseqüències de l’extinció, saber si és possible anticipar i regular el efectes de l’extinció i per últim, en cas que un dels membres sigui una persona estrangera, com és la tramitació, quins efectes té a nivell del dret d’estrangeria i els advertiments legals que cal tenir en compte quan a través de la parella de fet es legalitza en el nostre país una persona estrangera.
a) Concepte de parella de fet
També es coneix com parella estable o unió de fet. Es una institució jurídica que reconeix a nivell legal una unió estable entre dues persones, ja siguin homes o dones, que conviuen de forma lliure, pública i amb una permanència en el temps sense estar casades; es a dir, d’una manera estable, formant una comunitat de vida semblant al matrimoni.
Està regulada a l’article 234 del Llibre II del Codi Civil de Catalunya (Llei 25/2010 de 29 de juliol). Posteriorment s’hi ha afegit el Decret-Llei 3/2015, de 6 d’octubre, que estableix la creació del registre de parelles estables i la Ordre JUS/44/2017 de 25 de març, que aprova el Reglament de Parelles Estables de Catalunya.
Respectant el dret fonamental de no discriminació per raó de sexe recollit a la Constitució espanyola, la parella la poden formar tant dues persones del mateix sexe, siguin homes o dones, com un home amb una dona.
S’exigeix una convivència diària, és a dir de manera conjunta i habitual, i per poder-ho demostrar només es demana un certificat d’empadronament. Es indiferent que l’habitatge sigui de propietat o de lloguer, que sigui la titularitat conjunta o només d’un d’ells.
Ha de ser una convivència perllongada en el temps. Veurem més endavant que a Catalunya es demana una convivència ininterrompuda de més de dos anys, però ja en comentarem els matisos.
Finalment direm que ha de ser una convivència estable i pública; és a dir, que no es tracti d’una relació sentimental passatgera o informal. Això és així a causa dels drets i obligacions que es derivaran del fet de constituir-se en parella de fet. És a dir, que la intenció i la voluntat sigui la de formar una comunitat de vida perdurable en el temps, encara que actualment ja sabem que ni les parelles de fet degudament enregistrades ni els matrimonis, siguin civils o religiosos, en moltes ocasions no siguin perdurables.
b) Formalització de la parella de fet
Primer. Requisits.
En el Codi Civil de Catalunya, article 234, es determinen tres maneres diferents de poder-se constituir com a parella de fet:
1. Aquelles parelles que portin més de dos anys de convivència ininterrompuda.
2. Aquelles que tinguin un fill en comú.
3. Aquelles que es constitueixin davant notari.
En qualsevol d’aquests tres supòsits, aquestes parelles, sempre que com a mínim un dels dos tingui el veïnatge civil català, es podran fer parella de fet segons la normativa de Catalunya.
Com es pot veure només es demana el requisit dels temps en el supòsit núm. 1, i les modalitats 2 i 3 són més fàcils de constituir que no el supòsit núm. 1.
En el cas núm. 1 s’ha d’acreditar la convivència ininterrompuda de més de dos anys amb un certificat de l’Ajuntament de convivència i històric, perquè han de demostrar que durant aquest temps han viscut junts en el mateix domicili, però això no vol dir que no puguin canviar de domicili, ho poden fer però sempre junts.
Cal mirar cas per cas, quina modalitat és la que més convé, per possibles situacions posteriors que es puguin presentar. Posarem un exemple: per poder obtenir la pensió de viudetat en cas de mort de la parella, no és suficient tenir un fill en comú, ja que es necessita un altre requisit, que és la convivència immediata i ininterrompuda no inferior a cinc anys i això es demostra o bé davant notari o per la inscripció en el Registre de Parelles Estables.
Segon. Com es constitueixen.
Hi han dues vies: acudir al Registre de Parelles Estables de Catalunya o anar a un notari.
Es més aconsellable la segona via, perquè per un preu raonable el notari ens assessorarà de la documentació de manera detallada, comprovarà que sigui la correcte i des de la notaria s’enviarà a registrar al Registre de Parelles Estables. En canvi de l’altra manera ens podem trobar amb endarreriments perquè la documentació no és la correcte, perquè s’envia la documentació però sense assessorament. En aquest darrer cas s’ha de dirigir als Serveis Territorials del Departament de Justícia que hi ha en cadascuna de las quatre províncies.
Tercer. Quines persones no poden ser parelles de fet.
a) Els menors d’edat no emancipats.
b) Els parents en línia recta. Per exemple: pares, fills, avis o germans, encara que siguin adoptius.
c) Parents en línia col·lateral dins del segon grau. Per exemple: un nebot amb la seva tia.
d) Els casats i no separats de fet.
e) Els que conviuen en parella amb una tercera persona.
