Aquesta informació es va publicar originalment el 28 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sóc de les que penso que es fan massa ordenances i no pas perquè cregui que no són necessàries, sinó perquè dubto de la seva efectivitat. Això és el que em passa, per exemple, amb la nova ordenança de civisme de l’Ajuntament de Manresa. Aclareixo, d’entrada, que no estic al cas del contingut de l’ordenança i que només he sentit tocar campanes a cop de titular de diaris i digitals que es feien ressò d’alguns dels seus articles considerats més polèmics. Per tant, no entraré en cap cas en el contingut de l’ordenança.
Fer una ordenança no deu pas ser senzill, si no és que s’agafa la normativa d’una altra localitat i es copia literalment adaptant-ne el contingut. Per tant, fer una ordenança requereix un temps i una dedicació per part del personal municipal, en el cas que ens ocupa. I si es fa una normativa, suposo que és per fer-la acomplir, no? Doncs bé, aquí és on rauen els meus dubtes. Qui vetlla pel compliment de totes aquestes normatives que aproven els ajuntaments o altres administracions? Citaré només dos casos, tots dos viscuts en primera persona i tots dos de fora de Manresa.
Primer cas: una piscina municipal d’un poble de la comarca. Tant a l’entrada al recinte com a l’interior hi ha diversos cartells que indiquen que no es pot fumar ni menjar a la gespa, entre d’altres prohibicions. Doncs bé, no és gens difícil veure gent fumant i menjant a la gespa. No es pot fer, però com que el del meu costat ho fa, jo m’hi apunto. I mai, mai, hi he vist ningú que hagi estat amonestat per fer-ho. Qui fa complir les normes de convivència, en aquest espai? Ningú! I si se t’acut cridar-li l’atenció a algú que fuma al teu costat i al dels teus fills, encara tindran les penques de tractar-te de tiquis-miquis.
Segon cas: fa uns mesos, l’escola dels meus fills va passar-nos una nota demanant a les famílies que ens abstinguéssim d’estacionar els vehicles en un carrer determinat a l’hora d’anar a buscar els nens per evitar perjudicar els veïns que viuen a la zona i afavorir-hi la circulació en hores punta. Fins i tot van pintar una ratlla groga en tot aquest carrer. Han passat només dos mesos de l’inici de curs i la ratlla groga no es veu, perquè sempre està amagada sota els cotxes estacionats. I per mi, això és greu, molt greu, perquè és l’exemple que estem donant als nostres fills: aparcar allà on no és permès es pot fer. Doncs no! Si no es pot, no es pot i si cal caminar dos minuts, a ningú no li passarà res. I aquí també s’imposa allò de "si tothom ho fa, per què no ho puc fer jo?". I com en l’altre cas, no hi ha ningú que estigui vetllant pel compliment de les normes.
Conclusió a què arribo. De res serveix fer ordenances ni normatives si abans no treballem que la gent les assumeixi, que les faci seves, que se les cregui, les respecti i per tant, no les transgredeixi. I tampoc serveixen de res si no hi ha ningú que les faci complir, sancionant sempre que calgui. Per tant, si jo fos entre el grup de detractors de l’ordenança de civisme de Manresa no patiria gens, perquè la meva percepció és que tothom fa el que vol i no passa res i que, per tant, jugar a pilota al carrer, no està en perill.
