El cap de setmana familiar transcorre de manera plàcida, almenys tant com ho permet la convivència de tres generacions dins d’una furgoneta de nou places. De sobte, una alarma imperceptible als sentits dels més grans activa els tres joves. «BeReal», avisa l’un a les altres dues. Ràpidament, els mòbils respectius adopten el mode
selfie buscant l’angle més adequat per immortalitzar el moment, que s’escau en una estona d’avorriment col·lectiu, en un trajecte per una carretera sense cap encant.
«Ara us heu de fer una foto?». L’àvia no entén la fal·lera fotogràfica que, de cop i volta, envaeix els seus tres nets i que altera el confort precari que comparteixen dins de l’espai limitat de la furgoneta. Res del que hi passa dins o fora no justifica aquelles presses. «Tenim dos minuts», aclareix la més gran. «Per a què?». «Per penjar una foto del que estem fent. Si no, no podrem saber què fan els nostres amics». Davant d’aquest argument incontestable, la resta calla i espera pacient que els tres joves compleixin amb el ritual de vendre la seva privacitat per accedir a un dia més de xafarderia social.
Amb tot, l’interior del vehicle dona per al que dona i, inevitablement, la resta de membres del clan es converteixen en extres involuntaris de la
perfomance. «Per què has fet aquesta foto del meu clatell?». «Perquè és el que tenia al davant. No pateixis, no és important». L’avi sacseja el cap assumint la seva nova condició de clatell-objecte. Les altres dues netes es fotografien mútuament fent la mateixa ganyota a tall de mirall. «Surt, tiet, que ens espatlles la foto». I el tiet s’acota per no alterar la proposta artística de les nebodes mentre se les mira des d’una incòmoda posició que li ofereix un excepcional pla contrapicat.
La tieta, que des del seient de copilot, s’ha mantingut, fins ara, aliena a l’enrenou, s’afegeix a la conversa. «Què passa?». «Res, el BeReal», li diu el nebot mentre li ensenya el que acaba de publicar a la xarxa social. «Doncs sí, una bona
bírria», respon des de la seva lògica
boomer. Tots riuen i l’ambient es deixondeix i recupera la calma inicial. Durant dos minuts han fet l’esforç de ser naturals per exposar-se a la xarxa que mostra el món tal com és. Ara, en la intimitat, ja poden continuar com sempre, amb la seva artificialitat quotidiana.
