Des del ja famós diumenge 28 de maig de 2023, la xifra del 48,48% dels votants manresans (o el que és el mateix, el 51,51% d'abstencionistes) em té força preocupat i amb la necessitat de trobar-hi una resposta, i sobretot una línia d'acció per tal que deixi de créixer i si pot ser, comenci a minvar.
El primer que hauríem d'admetre és que, tant Junts com ERC no hem sabut donar respostes a tots els reptes actuals. El dol (tot i el triomf de l'1 d'octubre) de l'any 2017 tot just l'anem superant. L'estratègia pactista i la desmobilització portada a terme barroerament per ERC, només ha facilitat que (oh, sorpresa!) els socialistes hagin renascut de les cendres. A l'altra banda, la manca de coherència nacional entre la prèdica i les accions i el no atrevir-se a trencar amb un passat idealitzat de Junts per Catalunya no han ajudat a enfortir el moviment. Entre els dos grans partits catalans (i una CUP que no hi és) han aconseguit que el moviment social més potent d'Europa es converteixi en una guerra fratricida on l'important es guanyar una autonomia controlada i amb l'ombra del 155 apuntant-la.
Però no tan sols l'estat de l'independentisme ens ha afectat. El fet de no donar respostes als problemes diaris ens ha condemnat. Si, som un país on ja va sent hora que ens atrevim a entomar els reptes i els problemes (sí, els problemes) que origina la immigració. O els maldecaps originats arran de les ocupacions il·legals. O la sensació d’inseguretat. O la mala salut (ja impossible d’amagar) de la nostra llengua… Madurem i tinguem debats com tenen els països del nostre entorn sense tants apriorismes o dogmes tronats.
Ara, amb el nou govern i amb el pacte (tan sorprenent com trist) que s’ha formulat, esperem que el futur sigui més positiu del que preveiem. En tot cas, venen uns mesos i anys molt complicats, on tots i cadascú de nosaltres, des de totes les posicions, hem de ser més exigents que mai per tal de defensar els nostres drets i lluitar pel futur que anhelem. I caldrà fiscalitzar als governs, als partits i a tothom que tingui una veu i posició pública. A tothom que tingui alguna eina per tal de modificar i millorar el nostre present li hem de mostrar des del primer dia que ens trobarà forts i enfront de les accions que no ens defensin completament.
Per tant, amb molts deures estiuencs per fer, encarem una situació en què hem de retornar els ciutadans a la posició que no haurien d’haver abandonat: a ser protagonistes de la política i dels seus governs democràticament escollits.
