​Bombers: una necessitat històrica

Durant bona part del segle XX, amb la ubicació cèntrica a l’edifici de les Mandongueres –ja desaparegut– a la plaça dels Infants, el cos va comptar amb proximitat i alta popularitat, i es va convertir en un dels emblemes de la Manresa premetropolitana, amb els serveis i el comerç concentrats en un centre històric vital i sorollós, que els anys han anat apaivagant. Com en el cas de la majoria de les ciutats mitjanes i grans del país, els nuclis originaris on es concentrava tota l’oficialitat s’han descentralitzat a mesura que els serveis públics i les administracions han crescut en necessitat d’espai. Els bombers se’n van anar al sector del Guix per necessitats logístiques i operatives, i, a hores d’ara, encara no en fan prou. Aquelles instal·lacions ja són obsoletes. Sobretot si tenim en compte Manresa com a eix vertebrador de comunicacions i serveis al bell mig de Catalunya.

Passa el mateix amb la gran comissaria dels Mossos d’Esquadra, la magnitud d’un hospital com el de Sant Joan de Déu, els serveis d’Educació o moltes altres delegacions de coordinació social, política i econòmica. Una altra cosa és que la ciutat sàpiga treure rendiment d’aquesta capitalitat i pes específic a l’hora de generar atractius i riquesa, i consolidar-se com a una bona opció per establir-s’hi i/o treballar-hi amb prou qualitat de vida. Els Bombers de la Generalitat, com els Mossos d’Esquadra, formen part d’aquelles estructures d’estat que, passada l’onada independentista, ara semblen secundaris tot i que, en realitat, completar-ne el desplegament i mantenir-les ben dotades, tècnicament i humanament, és clau per a la Catalunya del futur. Ara el govern Aragonès es vanta de disposar d’uns pressupostos transformadors. Prima el curterminisme, gestionar i obtenir tots els recursos que es puguin en una taula (de diàleg). Com a mínim, que els rèdits d’aquest peix al cove 2.0 permetin modernitzar i posar el dia un cos com el dels bombers: una necessitat històrica, més enllà fins i tot de la sobirania.