Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de setembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ja tenim l’estiu al sac. És hora de fer balanç. Parlant en termes de país, anem bé, pel bon camí. Pràcticament cada dia d’aquest estiu, tant a la premsa escrita com als mitjans audiovisuals, ha sortit alguna notícia o altra parlant de les relacions entre Catalunya i Espanya. I per acabar-ho d’adobar se’ns prepara un 11 de setembre emotiu, l’inici d’una bona tardor.
Durant aquests darrers mesos han anat sortint notícies de tota mena, propi de les situacions en què s’està “cuinant” quelcom. A principis d’estiu l'esport català tenia el seu protagonisme als Jocs de Londres amb vuit medalles: una d'or, sis de plata i una de bronze. Totes, excepte la plata del piragüista Saül Craviotto, gestades en els entrenaments del CAR de Sant Cugat. Les xifres parlen per si soles: 8 medalles catalanes enfront de les 17 espanyoles, el 47%. Un percentatge molt elevat si tenim en compte que només una quarta part dels competidors convocats per les federacions espanyoles són nascuts a Catalunya. Els Jocs Olímpics van anar acompanyants de declaracions del secretari general de l’Esport Ivan Tibau, que afirmava: “Tan sols l’estat propi ens donarà representació als Jocs Olímpics”. A més a més, afegia que la Generalitat havia assumit els 10,7 milions d’euros que l’estat no havia aportat al CAR de Sant Cugat els dos darrers anys, vertaderament vergonyós.
També hi ha hagut notícies vingudes des de lluny com la classificació amb “grau tres” de Catalunya segons Stratfor. Aquesta classificació està elaborada en base a regions secessionistes, en què el nivell cinc és per a zones que ja són “de facto” independents i el quart nivell defineix els territoris on hi ha violència independentista o bé pot esclatar en qualsevol moment. Per altra banda, també hi ha hagut notícies vingudes de prop, que refermen que Espanya és folklòrica i que existeix la plena impunitat en la llibertat d’expressió: “La independència de Catalunya només serà per sobre del meu cadàver”, afirmava un coronel de l’exèrcit espanyol.
De notícies, n’hi ha hagut de tots els colors, i declaracions d’alguns consellers que animaven a participar a la manifestació unitària de l’11 de setembre. Amb tot, a casa dels socialistes catalans no s’acaben de posar d’acord. El president del PSC al Parlament, Joaquim Nadal, anima a anar-hi, tot i que ell no hi anirà, i per altra banda, Pere Navarro, primer secretari del partit, s’hi oposa rotundament.
Hem de tenir-ho clar. La manifestació d’aquest 11 de setembre ha de ser la veu d’un país, hem de fer sentir la voluntat de la majoria del poble català. Per això, cal que tothom, sota el lema que sigui, participi a la manifestació el dia de la Diada per mostrar al món el nostre desig de país lliure.
