Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de febrer de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els bojos són perillosos quan mouen els fils de la història. Però només amb trencaments ideològics, que podem atribuir a
moments de bogeria, la humanitat ha avançat. La frase «només els bojos fan avançar la història» no es pot sostenir, però és innegable que determinades disrupcions han provocat els grans canvis de paradigma. La
bogeria, en forma d'il·luminacions, raptes, visions, somnis... ha provocat grans transformacions. I és clar que preferim la bogeria d'un Hölderlin que va donar lloc a una obra literària profundament inspiradora –com també la de William Blake–, a la d'un Hitler que va devastar Europa. Perquè és en estats d'
alienació mental que s'assoleixen estats de l'ànima que ens transporten a una nova dimensió de la realitat, oculta abans als nostres ulls.
Un dels grans canvis de paradigma en la societat occidental és el pas de la mentalitat medieval a la del món modern. És la transformació d'un món subsumit en la religió a la societat laica marcada pels valors humans. Del pensament teològic a l'imperi de la filosofia racionalista. I en aquest camí, una petita ciutat com Manresa té el privilegi de ser-ne capital. No pas de la mà d'un manresà, sinó d'un pelegrí que es va posar malalt en arribar a Manresa, de camí cap a terra santa. Un soldat que va deixar les armes a Montserrat i que es va arrossegar fins a Manresa vestit amb roba de sac i per això el van anomenar l'
home del sac. Un home estrany, d'una personalitat estrafolària com la de moltes persones genials, que a la riba del Cardener, a les balmes que el riu havia excavat al llarg de mil·lennis, va tenir una il·lustració transcendental que va canviar el curs d'Europa. Aquell home, que es deia Ignasi i havia nascut a Loiola, va escriure, es diu que en bona part a Manresa, els
Ejercicios Espirituales, i va fundar uns anys més tard la Companyia de Jesús, essencial per entendre la Contrareforma, però sobretot perquè va crear una xarxa d'escoles arreu d'Europa gràcies a les quals l'Humanisme es va estendre. Sense l'Ignasi de Loiola de
l'exímia il·lustració, no s'entén Descartes (i per extensió Kant, Hegel, etc.). En conseqüència, la frase «penso, aleshores existeixo» no s'entén sense Ignasi. Un moment de
bogeria mística a la riba del Cardener va ser cabdal per a l'evolució de la societat.
