Fem un ‘frozen’?

“Ça, balia, fen, glia, tiny, xas, peny, deçà, leu, het, xare"... Sabeu què volen dir? Jo tampoc. Són totes paraules que he descobert que existien jugant a aquest joc de moda que es diu “Apalabrados”. He de reconèixer que m’hi he resistit tant com he pogut perquè sabia que m’hi enganxaria. De fet, he de dir que per evitar-me aquest risc no me l’he baixat al telèfon i que només hi jugo a través de l’ordinador, en una aplicació que recentment he descobert al Facebook. Com que estic de vacances, m’hi he pogut dedicar força i m’ha enganxat, com em temia. Ara, també us he de dir que m’agradaria que el joc em servís per enriquir el meu lèxic, cosa que dubto que succeeixi més enllà de conèixer l’existència de nous mots, perquè els primers dies sí que buscava el significat al diccionari, però n’he acabat desistint perquè eren moltes les paraules i la meva ment era incapaç de retenir el que volien dir totes. Les meves neurones ja no enregistren de la mateixa manera. Què hi farem...
A casa érem molt de jocs de taula i amb la mare i els germans havíem jugat molt al “Scrabble”, un costum que vam abandonar quan es van acabar les sobretaules a casa dels pares. A mi, el llenguatge sempre m’ha cridat l’atenció. Diuen que, quan era petita i m’ensenyaven a llegir, feia cua dues vegades per repetir torn a la taula de la mestra de tant com m’agradava. Després vaig aprendre a escriure i també vaig descobrir que m’agradava. El pare em va aficionar als encreuats quan encara era una nena i em va ensenyar a preparar-ne, diccionari en mà.
I el llenguatge ha acabat sent una de les eines de treball de la meva professió. Per això m’apassiona veure com evoluciona la llengua, com canvia. Fa uns mesos vaig tenir la sort d’assistir a una conferència de l’expert en lingüística Daniel Cassany a la FUB. Cassany parlava del llenguatge com una cosa viva, que canvia, que es transforma, que fa que les paraules vagin modificant el seu significat en funció del moment en el qual s’utilitzen, del lloc i de les persones que les fan servir. Va fer servir molts exemples de com podem donar nous significats a les paraules i que precisament això és el més apassionant del llenguatge: la possibilitat que tenim de fer-lo créixer, d’enriquir-lo.
I fa uns dies em vaig recordar d’en Cassany quan una neboda em va dir que havia quedat amb les amigues per “fer un ‘frozen”. “Fer un ‘frozen’?”, vaig rumiar. És clar, havien quedat per anar a fer un iogurt en un d’aquests nous establiments de moda que han obert a Manresa. Vaig anar enrere en el temps i vaig recordar que nosaltres quedàvem per “anar a la Xixo”, que era el mateix que dir que anaves a fer un gelat o un granissat i, de pas, fer un volt pel Passeig. És a dir, que “fer un ‘frozen” i “anar a la Xixo” tenen el mateix significat però amb uns quants anys de diferència. I a hores d’ara ja em frisso per saber l’expressió que faran servir d’aquí a uns anys els meus fills i els meus néts.