Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FILA CULTURAL. Potser no tothom sap que a Manresa hi ha quatre empreses editorials amb una llarga trajectòria d’anys i temàtiques, títols i autors.
Cada any es publiquen a Manresa al voltant d’una trentena de llibres, sobretot d’autors i temàtiques de proximitat, però també d’autors d’arreu, sobre àmbits molt variats i adreçats a públics molt diversos.
L’Albí
A punt de complir 35 anys d’existència, l’editorial de Jaume Huch, berguedana de naixement i manresana d’adopció, ratlla els 400 títols, entre poesia, narrativa i llibres d’assaig. La majoria de llibres publicats són d’autors berguedans i bagencs actuals, entre els quals destaquen, pel volum de l’obra publicada i la seva vàlua literària, els narradors Jordi Cussà i Josep Tomàs Cabot, els poetes Climent Forner i Josep Grifoll, i l’assagista i filòsof Joaquim Sala. D’aquest darrer, enguany se’n publicaran els assaigs "La Patum. Els humans entre la terra i el cel" i "La ciutat dels immortals". Pel que fa a Climent Forner, apareixerà un nou recull de poemes de circumstàncies. D’en Cussà, se n’editarà un conjunt de relats de diferents èpoques, i quant a Tomàs Cabot, durant aquest 2020 veuran la llum els volums quart i cinquè de la narrativa catalana completa.
A banda d’altres autors de casa, a L’Albí també han estat publicats escriptors d’altres procedències, com Santiago Riera, Marc Giró i Matthew Tree, per posar tres exemples recents. D’aquest periodista i escriptor catalanolondinenc el 2019 se’n va publicar l’assaig "El conflicte inevitable" –(traduït també a l’anglès– i és en estudi la publicació de la seva darrera novel·la, "El bastard". Per aquest any també hi ha prevista l’edició dels llibres: "Gas a fons", de Joan Company; "Correspondència epistolar", de Martí Just; "La revolta del poble" d’Aleix Solernou; "Plagiada", d’Àlvar Maduell; "Poemes", de Mercè Miró, i "Aloses invisibles", un diàleg amb els poetes de la Primera Guerra Mundial, del mateix editor i escriptor Jaume Huch. A més d’aquestes i altres obres, Huch assenyala com a novetats destacables la publicació del conte "La llum i l’aigua", escrit i il·lustrat per Pep Molist i Susana Ayala.
S’escau, a més, que enguany es commemora el centenari del naixement de Josep Maria Ballarín, en homenatge al qual L’Albí publicarà "La flor de l’esperança", un recull d’articles de temàtica diversa, i l’antologia de textos queraltins, "El meu Queralt", santuari en què el religiós i escriptor va viure durant trenta anys.
Parcir Edicions Selectes
Marià Pardo, venedor d’obres de bibliòfil a domicili i fundador de la llibreria Parcir, s’estrenà com a editor publicant el primer llibre de versos de Valentí Parcerisa "Rocs de fona", el 1986. D’aleshores ençà, i amb la col·laboració i el relleu d’Antoni Daura, aquest segell editorial ha publicat una setantena de títols, de temàtiques –història i patrimoni, paisatgisme, geologia, cuina, etc– i gèneres ben diversos –assaig, narrativa, contes, poesia, etc. Del seu catàleg, Daura destaca com a iniciativa de més envergadura els sis volums de la col·lecció "Història Gràfica de Manresa", realitzada en bona part pels historiadors Joaquim Aloy i Jordi Sardans, «a la qual caldrà afegir algun dia la història de Manresa sota el franquisme». Entre les edicions de bibliòfil, Parcir va publicar ja fa anys les històries del Bages i l’Anoia –també en versió comercial–, i el "Llibre Verd" –còpia en facsímil dels privilegis de la ciutat de Manresa. Per aquest 2020
Daura té previst editar "La bona alimentació", d’Assumpció Zuera i Eva Pio, i un diccionari català-anglès de frases fetes, a càrrec de Lou Hevly. Com a servei editorial, Daura es mostra obert a publicar qualsevol tipus de text, «preferentment d’autors de casa i amb un mínim de rigor i qualitat». La seva activitat principal, amb tot, continua essent la venda de llibres, «però fer d’editor també em distreu i em motiva».
Zenobita
Aquest segell editorial, fundat i dirigit per Josep Antoni Serra, va néixer el 2002 «per la necessitat d’editar uns materials didàctics de l’àrea de socials que elaboràvem amb Francesc Comas». Aquell 2002 el govern de l’estat havia introduït l’estudi de la història en el currículum de primària, «d’aquí que ens animéssim a publicar uns quadernets didàctics», un tipus de material que ha estat troncal en el seu catàleg de publicacions. De fet, ben properament sortirà publicat un nou quadern sobre el món de la vinya, amb text de Manuel Justícia, adreçat als alumnes de primària.
Paral•lelament a la publicació de materials sobre el medi social, històric i natural, adreçats a un públic escolar, Zenobita ha editat nombrosos treballs monogràfics sobre patrimoni, preferentment del Bages i el Berguedà, però també sobre la Cerdanya i l’Urgell. Com a empresa de serveis editorials, tant publica per compte de particulars com per encàrrec d’institucions o centres d’estudis. Així, per exemple, a més de publicar en els propers mesos la història del grup industrial Oliva Torras, Zenobita també editarà les memòries de l’alpinista Ramon Majó, "Cinc-cents quilòmetres grimpant cap al cel", i un nou estudi del doctor Armand Rotllan sobre la medicina a Navarcles.
Del centenar llarg de llibres editats fins ara, Serra es mostra especialment satisfet amb "La història de Manresa" de Francesc Comas, publicada l’any 2005, conjuntament amb Edicions Parcir: «Des de la "Història de Manresa explicada als infants", de Josep Maria Gasol, no s’havia editat cap altre compendi històric de la ciutat, adreçat a tots els públics».
Tigre de Paper
Des de la seva creació l’any 2011 fins avui, aquesta cooperativa editorial ha publicat cap a vuitanta títols, entre els quals, Arnau Carné, membre fundador, destaca la novel·la "L’última humiliació" i el recull d’articles "En defensa d’Afrodita". Es tracta de dues obres que reflecteixen ben clarament la línia editorial, basada en la publicació de textos literaris i assagístics crítics amb l’"statu quo" social i polític dels nostres dies, tot posant l’accent en la denúncia de les injustícies i la lluita feminista. Si en "L’última humiliació", l’escriptora Rea Galanaki –traduïda per primera vegada al català–, fa un retrat dels efectes de la crisi sobre la societat grega, en "En defensa d’Afrodita" les diferents autores dels articles recollits debaten sobre la cultura de la monogàmia. En aquests primers mesos de 2020, Tigre de Paper editarà "L’esquerra contra la Unió Europea", una anàlisi sobre la impossibilitat de dur a termes polítiques d’esquerra en un marc tan immobilista com la UE, escrit per l’economista grec Costas Lapavitsas, i la novel·la d’Anthony Cartwright, "La bretxa", ambientada en la Gran Bretanya del Brexit. També té en projecte la publicació de l’assaig sobre canvi climàtic "La bossa o la vida", a càrrec del doctor Salvador Lladó, expert en microbiologia ambiental, i "Brigadistes", una aproximació biogràfica als voluntaris d’esquerra europeus que van lluitar contra el feixisme durant la guerra civil, escrita per l’historiador Jordi Martí.
Més endavant, és prevista la publicació de la novel·la "Amiant", d’Alberto Prunetti, l’assaig "Necessitem camarades", de la politòloga nord-americana Jodi Dean, i els primers títols d’una nova col·lecció de literatura infantil, amb textos d’Oriol Gilibert i il·lustracions de David Agrio. És una iniciativa consistent a difondre, segons Carné, «les gestes d’herois de casa, reals i propers, ben allunyats dels herois de conte o de llegenda». Els tres primers volums seran dedicats a reivindicar la memòria de Neus Català, Salvador Puig Antich i Montserrat Roig. Així mateix, la cooperativa Cultura 21, que comprèn l’editorial Tigre de paper i la publicació del magazine "Catarsi", assumirà properament la direcció d’Edicions Bellaterra, fundada el 1973, i el seu fons de catàleg, integrat per obres de caràcter acadèmic en l’àmbit de les ciències socials.
