Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juliol de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sí, sí, jo, tota una manresana cofoia de ser-ho he sentit enveja de Vic i de Berga. I no pas perquè Vic tingui una universitat més gran, ni un Museu Episcopal espectacular, ni tan sols per comptar amb un gran esdeveniment musical com el Mercat de Música Viva. Nosaltres tenim una universitat solvent, que no depèn de diner públic i que és capaç de tirar endavant nous projectes en moments com aquests, tenim un Museu Comarcal i un Centre Cultural del Casino que fan patxoca i tenim la nostra fira, la Mediterrània, que també posa la ciutat al mapa. I si he envejat Berga no ha estat pas per tenir una festa patrimoni de la humanitat com la Patum. A Manresa tenim un gran correfoc i la nostra “miraculosa” i més que centenària festa de la Llum.
Si he envejat Vic i Berga ha estat pels seus gestos a favor de la independència. Vic, i al capdavant el seu actual alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal, ha liderat l’Associació de Municipis per la Independència, va ser la primera ciutat a promoure una Marxa de les Torxes que s’ha anat estenent a d’altres ciutats i Berga, no fa gaires mesos, era notícia arreu del món per haver declarat “persona non grata” el rei d’Espanya. Sí, ja ho sé, són gestos, però jo crec que els gestos són importants.
I la meva estimada Manresa, l’any 2003 en va fer un, de gest, en aquest sentit i per acord del Ple va retirar la bandera espanyola de l’Ajuntament. Ostres, com em va agradar, allò! Jo era de vacances a Galícia i en una excursió a Fisterra vam topar amb un senyor d’aquests que porten polos clàssics, un jerseiet de punt lligat al coll per si refresca, sabates nàutiques i pèl engominat que, quan va sentir que érem de Manresa, ens va dir que li fèiem fàstic, que érem d’una ciutat que renegava de la bandera espanyola. Aquell dia vaig sentir-me tan cofoia! Però ai, las! L’Espanya profunda es va esgarrifar i va posar en marxa tota la seva maquinària intimidatòria fins que el gest va quedar en no res i els polítics municipals van “abaixar-se’ls” i van decidir restituir la bandera, no fos cas...
Però us he de confessar que ara ja no tinc enveja de cap ciutat. I és que fa uns dies llegia que el ple municipal havia aprovat fer onejar l’estelada a l’Ajuntament fins a la proclamació de la independència. I no és que sigui una iniciativa impulsada per l’Ajuntament, sinó per l’ANC, l’Assemblea Nacional Catalana, però mireu, a mi em fa molt feliç que Manresa s’hi hagi apuntat i hagi fet un gest, i que aquest gest sigui notícia i que a “La Vanguardia Digital” en facin fins i tot una enquesta preguntant si ens sembla bé que s’inclogui l’estelada independentista a l’Ajuntament. Però ho confesso: no les acabo de tenir totes. Així que creuaré els dits perquè aquesta vegada ningú “se’ls abaixi” i aquest nou gest arribi fins al dia de la independència.
PS: Senyors de l’Ajuntament, com em comentava una amiga, caldria que tinguessin previst renovar la senyera de tant en tant per si es descoloreix. Més que res per si això s’allarga, Déu no ho vulgui!
