Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEMA DEL MES. Set homes i dues dones encapçalen les candidatures que concorren a les eleccions que decidiran com es conforma el ple de l’Ajuntament de Manresa. La renovació a les llistes augura un canvi de cicle al govern municipal, en el qual poden continuar manant les mateixes formacions polítiques, però no les mateixes cares. La incògnita és com afectaran els resultats de les eleccions espanyoles del 28 d’abril en la resposta dels ciutadans en la contesa municipal d’un mes després.
Alcaldables a la terrassa posterior de l'ajuntament. Foto: Francesc Rubí.
Hem convidat els/les alcaldables a compartir, a partir de fotografies comentades en el format Instagram, imatges relacionades amb la Manresa que proposen
Les valoracions polítiques, com qualsevol prospectiva de parer personal i, per extensió, de construcció dels marcs mentals col·lectius, gairebé sempre estan subjectes a una lectura en què es pot veure el got mig ple... o mig buit. En l’últim mandat, el govern ha aconseguit "endreçar" la hisenda municipal. El pressupost de 2018 es va tancar amb superàvit i amb l'endeutament més baix des de 1995. El 31 de desembre, l’endeutament viu, és a dir, la quantia que deu l’Ajuntament es xifrava en 39,79 milions, un ròssec similar al d'exercicis previs a la crisi i, per primer cop des de 2001, per sota dels 40 milions d’euros.
Aquesta tasca de sanejament –exigida per l’administració de l’estat, tot i la dificultat dels consistoris per finançar-se– combinada amb una destinació de recursos enfocada, essencialment, al manteniment dels engranatges municipals d’emergència social i de despeses corrents, de cara a la ciutadania en general, i al marge d’intervencions urbanístiques destacades com, per exemple, la de la Bonavista, costa de visualitzar com a positiva o, simplement, com a eina essencial perquè l’Ajuntament "faci coses". Un repte, doncs, per als partits del govern local per continuar gaudint de la confiança de les manresanes i els manresans en les eleccions del proper 26 de maig.
Tenint en compte el potencial de la nostra ciutat, per a alguns tenir els números a ratlla permet continuar avançant en els projectes que l’encaminin cap al futur en tots els àmbits (el got mig ple). Des d’altres formacions polítiques, per contra, es demanen accions de govern destinades a reduir les desigualtats entre les persones i a abordar amb contundència les deficiències cronificades en temes com l’habitatge, la degradació urbana, la progressiva pèrdua de múscul comercial o la marginalitat en alguns barris (el got mig buit.)
Hem convidat els/les alcaldables dels partits que concorren a les municipals a compartir, a partir de fotografies comentades en el format de la xarxa social més emergent, Instagram, imatges que els inspirin idees relacionades amb la Manresa que proposen i, per tant, volen fer extensives a la resta de ciutadans de cara a la campanya que els conduirà –o no– a formar part del consistori manresà amb tasques de govern o com a garants de la pluralitat des de les cadires destinades als regidors de l’oposició.
D'esquerra a dreta: Andrés Rojo (C's), Felip González (PSC), Carmelo Plaza (Podem), Marc Olivé (Primàries Manresa), Ana C. Querol (Manresa En Comú), Roser Alegre (Fem Manresa), Valentí Junyent (Junts per Manresa), Joan Comas (PP) i Marc Aloy (ERC). Foto: Francesc Rubí.
Junts per Manresa
Regidors en l’últim mandat: 8 (9 sumant-hi Miquel Davins d’UDC, no adscrit)
Valentí Junyent (1960) afronta la segona reelecció amb una llista del tot renovada. Només repeteix Joan Calmet, regidor d’Habitatge, Barris i Turisme. Els excovergents han hagut de prescindir de dos històrics de pes, Mercè Rosich i Josep M. Sala, responsable de la tresoreria i l’administració municipals. Tampoc no repetiran els actuals regidors Jaume Arnau, Àuria Caus, Neus Comellas i Jordi Serracanta. L’equip incorpora, en llocs destacats, el president de la secció local del PDECAT, Josep M. Fius, el geògraf i professor universitari Josep Gili, les economistes Neus Adelaida i Gemma Masgrau, la jove arquitecta Claudina Relat i la infermera Lluïsa Tulleuda, i també tres cares populars: la professora de música Rosa M. Ortega, la joiera M. Mercè Tarragó i el dirigent veïnal Said Ghoula. L’exdirector general de Centres Públics del Departament d'Ensenyament Toni Massegú s’erigeix com un home fort de l’equip de Junyent per la seva experiència a l’Administració i les responsabilitats entomades com a cap de campanya.
«Gràcies a la bona gestió del govern que ha liderat Valentí Junyent, l’Ajuntament ha deixat d’arrossegar un dels deutes més grans de tot Catalunya. Això s’ha pogut fer sense desatendre cap servei bàsic.»
«Amb la credibilitat i el lideratge, l’alcalde Junyent seguirà governant Manresa, fent camí positivament, decididament, compromès amb tota la ciutadania.» (Foto: Mercè Rial)
«Farem que Manresa continuï sent el motor econòmic del centre del país. El nostre projecte aposta per una ciutat més cívica, inclusiva i amb un espai públic i natural de qualitat.»
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Regidors en l’últim mandat: 7
Marc Aloy (1979) encapçala la llista després de l’experiència com a primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme i Llicències des 2015. Tant l’entusiasme i la joventut del candidat com les tendències de vot general semblen atorgar als republicans bones expectatives. L’alcaldable s’envolta de gent amb qui té bona sintonia com l’urbanista i exalcalde de Callús, David Aaron López –destinat a entomar el planejament si Aloy és alcalde–, o Muntsa Clotet, amb qui té en comú la pertinença a Xàldiga. També destaquen el treballador municipal Jamaa Mbarki El Bachir, el biòleg Ferran Martínez i la surienca establerta a Manresa Mariona Homs. Es mantenen a la llista les regidores Cristina Cruz i Anna Crespo –en segon i quart lloc–, i Pol Huguet, que puja fins al cinquè. Abandonaran l’ajuntament els actuals regidors Àngels Santolària i Jaume Torras, conjuntament amb l’exnúmero 1, Mireia Estafanell, a qui Junyent ja havia retirat competències al govern. La candidatura és paritària i en forma de cremallera, de manera que homes i dones s’alternen a la llista.
«La postal que em diu bon dia i bona nit. Una imatge que m’inspira a treballar, cada dia, per aquesta ciutat que tant m’estimo. Per afrontar reptes compartits. I per un centre històric actiu i ple de vida.»
«El riu. Un corredor natural que ens ofereix espais per al lleure, l’esport i tota mena d’activitats. Completar l’obertura de la ciutat cap al riu és un dels grans projectes d’Esquerra.»
«El Passeig. Punt de trobada per excel·lència d’una ciutat diversa i plural. De persones nascudes aquí i vingudes d’arreu. La ciutadania, amb tota la seva riquesa, és l’eix fonamental del projecte d’ERC.»
Fem Manresa (CUP+EUiA)
Regidors en l’últim mandat: 3
Per filosofia de partit, Jordi Masdeu no repeteix com a cap de llista. En el seu lloc, el setembre, la formació va escollir la sociòloga i dinamitzadora sociocultural
Roser Alegre (1983). També canvien els noms del segon i tercer lloc de la llista, que ocupen la jove advocada Gemma Boix, de 28 anys, i el farmacèutic Jordi Trapé, de 26. En aquests comicis, i amb la intenció d’unir idees afins, els cupaires manresans han volgut sumar la bossa de votants d’Esquerra Unida i Alternativa i Som Alternativa. A nivell nacional, la fuga de Joan Josep Nuet a les llistes d’ERC, sumada a la d’Elisenda Alamany i, anteriorment, la d’Albano-Dante Fachin –fundador de Som Alternativa– ha aplanat el terreny. Així, en el quart lloc de la llista concorrerà el politòleg Ricard Ribera, coordinador d'EUiA a la comarca. Si es repeteixen els resultats de fa quatre anys, Ribera podria ser el quart representant de la coalició al Ple, si als sufragis de la CUP s’hi afegeixen els dels votants de l’esquerra postfederalista. La llista també compta amb el suport de l’exregidor proper als cercles de Podem Dídac Escolà, d’activistes veterans com l’expresident de la Federació d’Associacions de Veïns, Enric Martí, o el geòleg Josep Maria Mata, històric militant comunista.
«Una ciutat amable per als vianants. Prioritzar la mobilitat dels vianants enfront del transport privat, on els veïns i les veïnes optin pel transport públic o moure’s a peu enlloc d’agafar el cotxe.»
«Una ciutat que valori la seva anella verda. Fomentar el regadiu i l’horta manresana per oferir una alimentació saludable i de proximitat a serveis municipals (escoles bressol, centres de dia, residències…).»
«Una ciutat amb carrers lliures de por. Erradicar totes les formes de violències masclistes i patriarcals, integrant la perspectiva de gènere i la diversitat afectiva i sexual a totes les polítiques municipals.»
Partit dels Socialistes de Catalunya
Regidors en l’últim mandat: 3
L’incombustible Felip González (1963) serà, conjuntament amb l’alcalde Junyent, un dels més veterans del Ple. Com en el cas d’Esquerra, a nivell global, i amb l’efecte de les eleccions espanyoles, es presumible que els socialistes tornin a agafar embranzida després de dos mandats amb poca representació municipal i d’haver ostentat l’alcaldia en tres cicles de governs tripartits. A diferència dels republicans, però, el PSC aposta per repetir els tres primers llocs de la llista i rendibilitzar l’experiència de Mercè Cardona i Joaquim García. En la resta de llocs destacats, els socialistes incorporen Mariana Salguero, aparelladora i graduada en enginyeria de l’edificació, el politòleg manresà i president del Club Tennis Manresa, Anjo Valentí, la infermera i històrica militant Neus García, el veterà exfuncionari municipal Pere Massegú i la filòloga hispanofrancesa Alison Bancroft, nascuda a Manchester, que concorre com a independent. El novè lloc de la llista és per a Alain Jordà, exregidor de l’ajuntament Valls. L’auxiliar d’infermera d’origen romanès Georgeta Agnel, tres vegades campiona de Catalunya de Billar a tres bandes, ocuparà el número 10.
«La neteja pública s'ha relaxat en els darrers anys, la nova concessió de recollida de residus s'haurà d'ajustar molt més a les necessitats actuals i als nous hàbits de reciclatge que imperaran en la nostra societat.»
«El pla de xoc de Millora de l'Espai Públic ha donat massa prioritat a l'asfalt. Era més urgent i necessari actuar intensament en voreres, guals i passos de vianants. Els cotxes sobreviuen millor als clots que les cadires de rodes a les vorades.»
«El bus és una eina bàsica de mobilitat en una societat que s'ha d'acostumar que el vehicle privat estigui cada vegada menys present als centres urbans. El servei és bo, però millorable i, sobretot, es pot fer més accessible a les rendes baixes.»
Ciutadans
Regidors en l’últim mandat: 2
Si fa quatre anys Antonio Espinosa –que va acabar anant-se’n al Parlament com a diputat– va saltar a la palestra de les municipals en plena efervescència de Ciutadans, ara sembla que els esforços de la formació se centren a Madrid. A nivell local, la formació taronja ha apostat per la continuïtat com a líder de la candidatura d’
Andrés Rojo (1975), regidor i president del grup municipal en l’actual mandat. El número 1 de la llista a la ciutat s’ha sabut tard. El fitxatge més significatiu del partit a la ciutat ha estat el de Francisco Bernal, president de la Casa d'Andalusia. Rojo, enginyer tècnic industrial i empleat d’ICL, va anunciar que el seu programa es basarà en "75 punts forts relacionats amb assumptes socials, sanitat, tercera edat, educació, economia i empresa, mobilitat, medi ambient i cultura."
«Amsterdam és el projecte de mobilitat sostenible que volem, tant per les solucions en transport públic, como per l’ús de la bicicleta. A més, és reflex de convivència i diversitat.»
«Bilbao es la ciutat espanyola que representa la industrialització i l’adaptació als nous temps amb el seu projecte 4.0. Nosaltres volem reindustrializar Manresa i convertir-la en motor econòmic de Catalunya.»
«Santiago de Compostel·la, ciutat del pelegrí. El nucli antic compagina oci, comerç, turisme i cultura. Volem potenciar el centre històric, el Camí Ignasià, el comerç i el programa universitari de Manresa.»
Podem
Regidors en l’últim mandat: 1 (amb la marca Democràcia Municipal)
A principis de desembre de l’any passat, Carmelo Plaza (1956), va ser escollit de forma unànime cap de llista a les eleccions municipals. Una condició que va consolidar a les primàries de principis d’any. El nom de la formació, que a nivell estatal lidera Pablo Iglesias, no ha format mai part del consistori Manresa. Fa quatre anys, la marca Democràcia Municipal –part dels anomenats cercles de Podem– va aconseguir 1.525 vots a la ciutat i, amb un 5,54% dels sufragis –superant la barrera del 5– col·locava Dídac Escolà al Ple, a qui va substituir Ton Sierra l’agost de 2016. A part de Plaza, els primers noms de la llista de Podem els ocupen María del Carmen Cordón, José Pablo García, Mercedes Ponce, Jordi Linde i Encarna Moya, en un programa que prioritza «el feminisme i la lluita per la igualtat» i s’ha bastit a l’entorn d’exmilitants de la CNT, del PSC i del moviment veïnal.
«Entrarem a aquest Ajuntament per fer un canvi radical de Manresa. Volem un Ajuntament cristal·lí i obert a la participació de totes les manresanes. Una Manresa més justa, social i igualitària.»
«Remodelarem els espais públics (parcs, jardins, substitució de mobiliari urbà, eliminació de barreres arquitectòniques, millora de les voreres en mal estat...) Una Manresa més acollidora.»
«Les nostres grans prioritats: aplicar polítiques socials. Construir habitatges destinats a lloguer social i lluitar contra la pobresa energètica i per una vivenda digna per a totes les manresanes.»
Partit Popular
Regidors en l’últim mandat: 0
Joan Comas (1963), que ja va ser regidor de l’oposició en el mandat 2011/15 en substitució de Júlia Valero, serà l’alcaldable del Partit Popular a Manresa. Fa quatre anys, la formació va quedar fora de l’Ajuntament per molt poc; va obtenir un 4,95% dels sufragis, a només 5 dècimes del 5% de topall percentual que dona accés a la distribució de representants al Ple. Domingo Beltrán, cap de llista el 2015 i company de grup de Comas fa dos mandats, aquest cop no ha volgut encapçalar la llista popular. No haver superat el tall i fer campanya des de fora del consistori no és gens fàcil. A part del cap de llista, el PP de Manresa ha anunciat que Mauricio Roberto Argañaraz, metge adjunt del departament d'anestesiologia i reanimació d'Althaia, aterra a la vida política de la ciutat com a número dos de la candidatura. Un dels històrics del partit a la ciutat, Jaume Mira, tancarà simbòlicament la llista.
«Abaixar els impostos municipals i els preus de la zona blava. Crear més zones de càrrega i descàrrega. I espais gratuïts d’aparcament per a botiguers i negocis.»
«Posar càmeres de seguretat de filmació continua per culpa de la inseguretat ciutadana amb especial atenció a les zones més conflictives de la ciutat. I augmentar la lluminositat en les zones més fosques on hi ha més inseguretat. Més agents de policia patrullant pels carrers.»
«Eliminar més del 50% dels semàfors per afavorir la fluïdesa del trànsit. Crear carrers de sentit únic i construir més rotondes en substitució dels semàfors per guanyar més fluïdesa.»
Manresa En Comú
Regidors en l’últim mandat: 0
La professora d’autoescola Ana C. Querol (1982), coordinadora dels comuns a Manresa, va ser l’única candidata a les primàries del partit el desembre passat. L’alcaldable milita a l'esquerra ecologista i és activista des de l'AMPA de l’escola dels seus dos fills i de la federació catalana FAPAC. En llocs destacats de la llista, la formació presenta l’economista Víctor Prat, la infermera Laura Oliva, l’activista pel dret a l’habitatge Txell Teruel i el membre d'Unitat Contra el Feixisme Gheorghe Berchesan. Des de les eleccions de 2011, l’antiga Iniciativa no té representants a l’Ajuntament de Manresa. Amb 1.157 vots (4,33%) en va quedar fora. Quatre anys després, el 2015, la candidatura liderada per Lluís Cano tampoc no va superar el tall del 5%. Encara es va quedar més lluny, va sumar el 3,29% dels suports equivalents a 905 vots de manresanes i manresans. Querol va presentar la candidatura d’aquest 2019 prometent treballar per una ciutat «d'esquerres, ecologista, feminista i participada».
«Barris per a tothom. Plaça 8 de Març, Manresa feminista. Espai públic guanyat per l’esquerra per a infants, joves i gent gran. Cal visió global i de barri, de la mobilitat i el lleure. Una ciutat cuidada i neta.»
«Que el verd ens envolti i ens travessi. Protegim i revitalitzem l’Anella Verda, la Séquia i el riu, i com es connecten amb els carrers. Ecologisme, convivència i salut. Per a persones i animals.»
«Plena d’esperança i d’oportunitats. Volem fer vida a Manresa. I cal més educació, salut, cultura, esport, atenció a les persones. Treball digne, habitatge, cohesió i lluita contra les desigualtats.»
Primàries Manresa
Regidors en l’últim mandat: 0
El projecte transversal i amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana engegat arreu de Catalunya ha aglutinat membres de la coalició Millor Manresa –que va obtenir 590 suports, el 2,14% dels vots en l’última contesa– que incloïa la suma de la candidatura veïnal MoVeM, Solidaritat i Reagrupament, als quals ara es sumen militants de Demòcrates de Catalunya com és el cas del cap de llista, Marc Olivé (1974). Tot i que 638 persones es van inscriure per escollir l’alcaldable de Primàries, només 233 van acabar participant en l’elecció. Olivé va ser el més votat (114 suports), seguit d'Arnau Padró (108), Fina Casals (81), Joan Gil (60), Pere Vinyals (49), Carles Chavarria (38), Rosa M. Hernández –candidata de Millor Manresa el 2015– (35), Olga Rodríguez (34), Josep M. Llobet 33, Jorge Elieser Pulido (15) i Ewerton Medeiros (7). El cap de llista, llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses, va mostrar-se orgullós d’encapçalar una iniciativa que «està canviant la manera de fer política mitjançant un procés net, pulcre, escrupolós, obert i renovador".
«Alguns murals urbans del barri vell lluiten per un espai públic agradable. Cal tornar a donar llum i vida a aquestes parets i façanes, on voldríem comerços oberts i finques habitades.»
«Ciutat i Anella Verda interconnectats per una Manresa saludable, pel vessant de la producció agrària de proximitat i com a inici d'un oci sostenible i familiar. Una via de relació amb el medi natural.»
«Si el que vol el poble i l'acció política és divergent, som incapaços de fer la independència. Cal veure les persones com éssers lliures capaços de prendre bones decisions per a la ciutat i per al país.»
Quaranta anys d’ajuntaments democràtics
Juli Sanclimens, Valentí Junyent, Jordi Valls i Josep Camprubí, reunits per la revista El Pou de la gallina, en l'acte del seu 25è aniversari (hi falta l'alcalde Joan Cornet, que no va poder assistir-hi).
1979: Els PSC guanya les primeres eleccions municipals
El dia 3 d’abril es fan les primeres eleccions municipals i s’imposa el PSC amb 10.073 vots, seguit de CiU (7.992 vots i 7 regidors), PSUC (5.638 vots i 5 regidors), UCD (3.627 vots i 3 regidors), Independents (2.156 vots i 1 regidor) i PSAN (2.092 vots i 1 regidor).
1983: Cornet revalida l’alcaldia
Les segones eleccions municipals es fan el 8 de maig i el PSC torna a guanyar amb 16.374 vots i 13 regidors, seguit de CiU (12.722 vots i 10 regidors) i Aliança Popular (2.555 vots i 2 regidors).
1987: Sanclimens gira la truita
En les terceres eleccions, convocades per al 10 de juny, CiU s’imposa amb 14.900 vots i 12 regidors, seguida pel PSC (13.291 vots i 10 regidors), Esquerra Nacionalista (2.786 vots i 2 regidors) i PP (2.137 vots i 1 regidor).
1991: CiU manté l’alcaldia
El dia 26 de maig, els manresans confirmen la victòria de CiU, amb 12.531 vots i 12, seguida pel PSC (9.818 vots i 9 regidors), Esquerra Nacionalista (2.974 vots i 3 regidors) i PP (1.966 vots i 1 regidor).
1995: PSC, ERC i IC sumen
Les cinquenes eleccions municipals es fan el 28 de maig i atorguen una victòria insuficient a la CiU de Pere Oms, amb 11.066 vots i 9 regidors), mentre que els partits d’esquerres sumen: PSC (9.731 vots i 8 regidors), ERC (4.232 vots i 3 regidors) i IC (2.432 vots i 2 regidors). El PP n’obté 3.475 i 3 regidors.
1999: Valls revalida el càrrec
El dia 13 de juny, el PSC s’imposa amb 11.632 vots i 11 regidors, seguit de CiU (7.891 vots i 8 regidors), ERC (3.709 vots i 3 regidors), PP (2.204 vots i 2 regidors) i ICV (1426 vots i 1 regidor).
2003: Es manté el tripartit
El 25 de maig, El PSC revalida la majoria baixant a 10.497 vots i 9 regidors, seguit de la CiU de Josep Vives (8.615 vots i 8 regidors), ERC (4.965 vots i 4 regidors), ICV (3.004 vots i 2 regidors) i PP (2690 vots i 2 regidors.
2007: Camprubí relleva Valls
Tot i que les eleccions del 27 de maig van atorgar la victòria a CiU (7.665 vots i 8 regidors), el tripartit d’esquerres va tornar a sumar. El PSC, encapçalat per Josep Camprubí va obtenir 7.045 vots i 8 regidors, seguit d’ERC (3.133 vots i 3 regidors), i ICV (2.146 vots i 2 regidors). El PP en va tenir 1.833 i 2 regidors, la CUP, 1590 i 1 regidor, i PxC 1.539 vots i 1 regidor.
2011: Junyent tanca setze anys de tripartit
El 22 de maig, la CiU de Valentí Junyent es va consolidar amb 9.356 vots i 11 regidors, que li permetien governar davant d’un ajuntament més fragmentat. El PSC va rebre 3.339 vots i 4 regidors, seguit d’ERC (3.089 vots i 3 regidors), PP (2.498 vots i 3 regidors), PxC (2.391 vots i 2 regidors) i CUP (1.981 vots i 2 regidors).
2015: CiU repeteix, amb marea sobiranista
El dia 14 de maig, els manresans atorguen la victòria a CiU (8.026 vots 9 regidors), seguits d’ERC (6.365 vots i 7 regidors), la CUP (2.986 vots i 3 regidors), PSC (2.956 vots i 3 regidors), Ciutadans (1.813 vots i 2 regidors) i Democràcia Municipal (1.525 vots i 1 regidor).
| En el moment de tancar l’edició d’aquest número, malgrat els rumors i els moviments detectats a la ciutat, no s’havia fet oficial la presentació d’una candidatura del partit ultradretà Vox. |
