Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’Audiència de Barcelona va decidir absoldre després d’anys, els exdirectius de Catalunya Caixa acusats d'administració deslleial, entre els quals hi ha els manresans Adolf Todó i Jaume Massana, i l'expresident de l'entitat, l’exdirigent socialista Narcís Serra. Curiosament, aquesta sentència es va donar a conèixer el mateix dia que començava el judici contra alguns dels líders de l’independentisme. Cada dia som més els ciutadans que estem perplexos en algunes de les resolucions dels jutjats espanyols, que no entraré a discutir, tot i que em semblen ben allunyades del sentit comú, de manera que, si més no, em resulten estranyes. El mateix tribunal reconeix que no veu moralment correcte que aquests personatges, en plena crisi econòmica, s’apugessin el sou d’una manera escandalosa, però no té res a dir sobre la seva legalitat, ja que el mateix Banco de España emparava aquestes pràctiques. L’any 2010, els sobresous eren plenament legals, mentre l’empresa proposava un ERO que va afectar 1.300 treballadors i rebia més de 1.200 milions del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per tal d’evitar-ne la fallida. On és la racionalitat econòmica, per no esmentar la social? Cap directiu n’és responsable?
Des d’un punt de vista ètic em sembla inacceptable. I tampoc em sembla correcte que la majoria de membres que formaven part d’aquell Consell d’Administració també hagin quedat absolts, onze dels quals provinents de la liquidada Caixa Manresa. Tot i que alguns d’ells, tal i com va quedar palès i es va acreditar durant el judici, no sabien ni què signaven. Dit això, també va quedar demostrat que Narcís Serra, com a màxim responsable de Catalunya Caixa, havia requerit uns 12.000 milions d'euros en recursos públics per poder rescatar l’entitat bancària durant la crisi econòmica iniciada el 2008. Alhora, van créixer les retribucions dels membres del consell de l'administració i sobretot les dels mateixos directius. Si segons dades fins al 2015 del Tribunal de Comptes, rescatar Caixa Catalunya va costar 12.676 milions d'euros, no hi ha cap responsable? Ningú no ha d’assumir la responsabilitat d’una mala gestió? Què se n’ha fet del forat de 720 milions d'euros que el jutge investigava i del perjudici econòmic generat? I, finalment, quina llei diu que els responsables dels efectes de la crisi en les entitats financeres són el conjunt dels contribuents en les arques estatals? Ja sabem que estem sotmesos al capitalisme salvatge, però tant?
