Començar un dissabte al matí veient la Sra. Arrimadas a la pantalla no pot ser bo de cap manera. I menys després d’una jornada com l’anterior: presó per a cinc diputats més, entre ells, el candidat a la presidència de la Generalitat, i una altra exiliada a l’estranger, la secretària general d’ERC, Marta Rovira.
En un ple d’investidura en què la paraula excepcional li queda petita, comencen els torns de paraula dels diferents grups polítics, entre ànims desinflats i cares d’esgotament físic i mental.
Alguns ja ni hi són. El senyor Albiol del PP devia tenir coses molt millors a fer un dissabte plujós de març, o potser ha considerat que ja havia encès prou els micròfons mediàtics dient que la culpa dels nous empresonaments és, òbviament, de la Marta Rovira, perquè ha evidenciat, una vegada més, el risc de fuga d’aquests consellers que no s’acaben de treure del cap tot aquest rotllo de la independència. O potser és que no s’ha atrevit a donar la cara al Parlament.
Però la Sra. Arrimadas sí que és valenta. Ella no té cap mena de problema a pujar al faristol i oferir el seu discurs implacable, en faltin sis o vint-i-sis, de diputats, bé perquè siguin a Estremera, a Brussel·les o al punt més glaçat de l’Antàrtida. La manca d’empatia demostrada fa pensar que té un cor de gel (ni una paraula de confort ni de solidaritat cordial cap als col·legues de Parlament, ni cap indici de recança o aflicció), però la fredor sentimental la combina a la perfecció amb un fetge que no para de produir bilis i unes venes de sang calenta que traspuen odi a cada mot.
Com es pot tergiversar tant un discurs? Turull, Junqueras i companyia són a presó, però són Ciudadanos els que no se senten respectats, els que veuen vilipendiats els seus drets? Fa més de tres mesos que l’article 155, dictaminat pel PP i aprovat per Cs i PSC, té les institucions catalanes (i tots els serveis que se’n deriven –subvencions, acords, tramitacions–) en suspensió, i és el govern de Catalunya, el que no fa res per tirar endavant el país? La majoria parlamentària independentista sortida de l’imposat 21D no pot investir un president per imperatiu jurídic espanyol i encara es menystenen i es fa mofa dels anhels republicans de dos milions de catalans? Puigdemont, Junqueras, Gabriel, Turull, Sabrià, Riera, Pujol, Rovira, Sànchez, Torra... tots porten mesos oferint una república per a tots i totes i Arrimadas, que no és ni capaç de cantar els Segadors (que és de tots i totes) en un ple, no se sent inclosa en aquest oferiment? Potser a part del cor de gel i la poca vergonya, també té les orelles tapades.
L’empatia és la “facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb què hom es relaciona”. Aquesta facultat és una de les que ens determina com a humans. Al meu parer, doncs, Arrimadas o no és humana o necessita una reprogramació.
