Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de juliol de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Setmanes com aquesta no ens poden passar inadvertides. Cal estar atents. Són setmanes que aixequen els ànims i et donen corda per continuar treballant. Dos fets interessants i necessaris per a tots aquells que perseguim la idea que un dia Catalunya serà independent.
A mitja setmana escoltàvem a RAC1 el portaveu del Govern, el Sr. Francesc Homs, criticant per enèsima vegada la sentència del Tribunal Suprem enfront de la immersió lingüística a Catalunya. Però va afegir unes paraules durant la seva intervenció que caldria destacar: “M’empipa que es digui que som un país frustrat. No ho som. Però sí que n’estem fins al capdamunt. Ens en podem sortir tots sols i anar pel món. Ens pesa com una llosa formar part d’aquest Estat espanyol. Per això tenim plantejat la transició nacional. Ho hem de fer planificadament, no a cop calent i sense divisions. El procés és irreversible”.
Jo crec que ho podia dir més alt, però no més clar. I és clar que molta gent té ànsia per veure el procés de canvi d’una vegada per totes, però el fet és que ja s’està produint. Mai com avui s’havia parlat tan obertament d’independència no només al carrer, a la feina, en l’àmbit familiar, sinó també a la premsa i als mitjans de comunicació. Aquest és un dels engranatges claus. Mai com avui a RAC1, per exemple, s’havien fet tantes tertúlies en què es planteja la viabilitat econòmica de Catalunya com a país independent. Mai.
I per acabar-ho de rematar, dijous es feien públics els resultats de l’últim qüestionari del Centre d’Estudis d’Opinió. A l’enquesta hi havia unes quantes preguntes que feien referència a les relacions entre Catalunya i Espanya. Caldria destacar la pregunta clau que mostra una fotografia acurada de la nostra societat catalana. Deia: “Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?”, els resultats no podien ser més encoratjadors. Un 51% votarien que sí i només un 21% votaria que no. El mateix percentatge que tots aquells que s’abstindrien.
Com a conclusió, n’extrec l’optimisme de continuar treballant per buscar les majories socials cap a la independència. Incidint en el percentatge d’abstenció trobarem el nostre èxit. Som capaços, entre tots, de convèncer aquest 21% d’abstencionistes perquè votin a favor de la independència. Us ho imagineu...?
