Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TransVERSOS Foto: Josep Voserrais
Enguany és previst que hi prenguin part una cinquantena d'entitats i institucions, i cap a setanta escriptors i artistes, que participaran en una cinquantena d'actes, els quals es presentaran en una vintena llarga d'espais de la ciutat i la comarca. El programa del cicle, que es durà a terme entre els dies 13 i 30 d'octubre, comptarà amb presentacions de llibres, recitals poètics i multidisciplinars, maridatges poèticovisuals, converses amb escriptors, exposicions fotogràfiques i bibliogràfiques, projeccions cinematogràfiques, lectures i col·loquis literaris, tallers d'escriptura, narració de contes...
Una de les propostes més representatives del treball en xarxa en què es fonamenta aquest festival és l'espectacle que cada any el grup teatral dels Carlins elabora a partir de textos, poètics o dramàtics, escrits expressament per narradors i poetes a partir del lema del cicle, que aquest any gira entorn de la transparència. En aquesta ocasió s'ha demanat als poetes un text que inclogui la paraula transparència. Hi participaran vint-i-un poetes, d'edats, trajectòries i procedència geogràfica diversa. La direcció del recital, titulat TransVERSOS i interpretat per sis actrius, serà a càrrec d'Ivan Padilla.
Homenatges i aniversaris
Dins el programa de Tocats sempre hi ha un espai on fer-se ressò dels escriptors de qui se celebra algun tipus d'aniversari. Per això, i com a espectacle inagural, s'ha proposat homenatjar Palau i Fabre, de qui es commemora el centenari del seu naixement. Sobre la base d'una tria de poemes sobre l'amor i l'erotisme, Manel Camp, Joan Crosas i Llibert Fortuny han ideat un espectacle poèticomusical, en què alguns dels poemes seran interpretats en forma de cançó.
D'altra banda, en el 75è aniversari de la mort de Màrius Torres, el Festival de Poesia de Sant Cugat ha coproduït amb Tocats de Lletra un recital a càrrec d'Emma Vilarasau i Jordi Bosch, acompanyats pel quartet de corda Spound Boulevard.
També seran recordats Joan Fuster, amb una lectura de textos (Fusterisme), i els Bertrana, Prudenci i Aurora, per mitjà d'un col·loqui (Parlem dels Bertrana) a l'entorn de la vida i l' obra d'aquests escriptors gironins, amb vinculacions berguedanes. En parlaran l'escriptor i estudiós Lluís Calderer i Laura Borràs, professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB i presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes.
S'escau, a més, la commemoració del 125è aniversari de les Bases de Manresa, una efemèride que comptarà amb un recital de poemes d'Àngel Guimerà, un dels redactors de les Bases.
Coproduccions
Des de fa tres anys alguns dels espectacles poètics s'han fet en coproducció amb altres festivals de poesia. Segons Yolanda Esteve, coordinadora del cicle, «la coproducció ofereix la possibilitat de programar una oferta més ambiciosa, realçar la imatge del festival i ampliar el suport als professionals que intervenen en les propostes, ja que oferim la possibilitat d’allargar la vida de l’espectacle». En el programa de Tocats 2017 trobem dues coproduccions amb el Festival de Poesia de Sant Cugat. Es tracta del recital sobre Palau i Fabre, organitzat des de Manresa, i del dedicat a Màrius Torres, a iniciativa del Festival de Sant Cugat.
En el camp de les coorganitzacions, Tocats ha programat, conjuntament amb l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, el recital Transport de rodalies, en el qual participaran poetes berguedans, barcelonins i vallesencs de diferents estils i generacions, sota la coordinació de Maria Antònia Massanet.
La voluntat dels organitzadors de Tocats és potenciar aquest model, ja que, per Esteve, «això contribueix a fomentar les xarxes de la cultura i entre el públic».
Més enllà de la poesia
Tot i que la poesia i els poetes són la raó de ser d'aquest cicle, definit pels seus organitzadors com una iniciativa de promoció de tot allò que té a veure amb el món poètic, també hi tenen cabuda altres manifestacions artístiques relacionades amb la literatura.
Des del primer moment, Foto Art Manresa ha col·laborat amb propostes canviants i innovadores. En l'exposició d'enguany, hi participarà un total de 25 fotògrafs, amb la consigna d'oferir la seva visió de la transparència, amb tècniques i continguts lliures. En representació de Foto Art, Pura Travé explica que «volem fer una exposició neta, clara, fresca, honesta i sense artificis, en contrast amb els temps tan bruts i sòrdids en què vivim». Com és habitual, cada imatge anirà acompanyada d'un text, alguns dels quals han estat escrits per a l'ocasió.
Com acostar la poesia a la gent?
Any rere any es compten en centenars les persones que assisteixen als diferents actes de promoció de la poesia. Durant quinze dies la ciutat es converteix en un aparador poètic de primer ordre, en què la poesia surt al carrer i entra als forns de pa, amb propostes per a tots els gustos i sensibilitats, adreçades a públics de totes les edats.
Fins aquí la poesia com a espectacle. Queda pendent d'analitzar i quantificar l'empremta real del cicle en els hàbits lectors de la gent. Per poc que sigui, ja serà molt, tenint en compte el caràcter minoritari del públic lector de poesia. Si més no, serveix perquè els poetes hi trobin una plataforma de difusió de la seva obra i perquè l'ambient de tardor esdevingui, per uns dies, menys fred i boirós, gràcies a l'estiuet dels versos en llibertat.
Penso que hi ha dues iniciatives imprescindibles per incentivar el gust per la poesia: l’una, mirar de capgirar la impressió, força estesa a la societat, segons la qual la poesia és massa difícil i avorrida; i l’altra, que es relaciona sobretot amb l’ensenyament primari i secundari, llegir sovint poemes i explicar-los tot tenint en compte l’edat. Els professors i els mestres han de perdre la por a introduir la poesia, perquè els seus alumnes no els jutjaran pas com a crítics, ans agrairan el trencament de la programació estrictament acadèmica. De fet, la segona iniciativa és la que pot aconseguir que la poesia assoleixi una bona estima social, ni que sigui en una part de la gent. El fet de barrejar arts, com ara la poesia i el ball, la poesia i la música, la poesia i el cinema, etc., sol gaudir d’una bona acollida; també, en un espai no cultural, col·locar breument la poesia com la darrera part d’un acte; d’un sopar, per exemple. Fóra bo de suggerir l’hàbit de llegir un poema o dos abans de tancar el llum; conec persones d’ambients ben diferents que netegen així el dia. D’altra banda, les lectures i recitals han de guanyar espais públics (bars, places…), i convé acostumar els assistents a comprar almenys un exemplar dels llibres que s’hi venguin. (Cal ajudar l’edició de la poesia, que viu amb una sabata i una espardenya.) També, les institucions de tota mena han de contribuir a ampliar la geografia de la literatura oral i, indirectament, de l’escrita. Resulta més important que organitzin festivals anuals que no pas premis literaris, perquè ja n’hi ha molts. Els clubs de lectura fan sens dubte una molt bona feina, tant se val si depenen d’una llibreria, d’una biblioteca, etc. Convidar-hi els autors és una idea excel·lent. Així mateix, les institucions haurien de col·laborar-hi.
Josep M. Sala-Valldaura
La poesia queda lluny de la gent perquè els poetes parlen per a ells mateixos, de tal manera que el discurs poètic és, normalment, un deliri solipsista. No crec que la poesia, a curt termini, pugui tornar a trobar-se amb la gent. Caldria canviar la mentalitat i entendre-la com s'entenia en el passat (per ser exactes, abans de Baudelaire): o sigui, com un discurs que tingui un codi formal àmpliament compartit (el vers lliure ho nega d'arrel) i un destinatari que se senti interpelat pel poeta i vitalment implicat en el seu discurs.
Raffaele Pinto
La meva teoria és que la gent no llegeix poesia perquè «no li agrada» i que no li agrada perquè, en general, no n'ha llegit mai. És com quan diuen que no saben llegir teatre, perquè ho deixen córrer abans d'acabar el primer acte. La lectura en públic, que ara s'ha posat tant de moda, s'ha d'incentivar sempre, perquè de passada proporciona ingressos i audiència als poetes (o així hauria de ser). El problema és que normalment només atrau els iniciats o els convençuts i té poca o nul•la difusió als mitjans. La iniciativa més profitosa, a mig termini, seria que els poetes anessin a escoles i instituts a llegir i parlar de la seva obra, i regalar uns quants exemplars a la canalla, i als profes. S'hauria d'impulsar la lectura de poesia i teatre en veu alta per part dels alumes com una activitat regular, perquè descobrissin el cuquet. I no sé si semblarà infantil, però potser també fóra bo repartir poemes solts a les taules de biblioteques, llibreries i, un cop més, escoles i instituts. Un cop a la setmana, per exemple, escollir un/a autor/a i fer unes quantes fotocòpies per escampar-les. I la utopia seria que premsa, ràdio i tele dediquessin un espai de tant en tant a fer-ne difusió massiva, perquè només si arriba a la gent, pot passar que la gent s'hi engresqui.
Jordi Cussà
