Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tal com ho entenc, el projecte Manresa 2022 descansa sobre tres potes raonablement sòlides: L’espiritualitat, d’arrel catòlica però oberta a altres tradicions religioses o esotèriques; el senderisme, amb el Camí de Sant Jaume com a referent a copiar; i el Barroc, concepte que va molt més enllà dels retaules florits amb angelets i del qual, penso, podríem treure molt de suc. Sigui com sigui, perquè tot plegat tingui èxit, que vol dir que haurem quedat bé amb la gent que ens vingui a veure, haurem aprofitat per endreçar encara més el centre històric i, sobretot, ens ho haurem passat bé, cal que els manresans i manresanes ens fem nostre el projecte. I per aconseguir-ho, per fer-nos-el nostre, cal que ens generi una certa expectativa, cal que comencem a visualitzar què hi pot passar a Manresa d’aquí a cinc anys. Per fer el símil fàcil amb el maleït Barcelona 92, els anys previs als Jocs Olímpics tothom tenia una imatge mental del que hi acabaria passant, tothom havia visualitzat l’esdeveniment en qüestió.
En canvi, quan ara els manresans pensem amb el 2022, ens costa fer-nos una idea clara de què veurem i viurem. I és que si l’única novetat és que augmentarà el nombre de visitants, aquest serà un problema (una oportunitat) per als propietaris i treballadors d’hotels, bars, restaurants i botigues de souvenirs, però a la resta tot plegat ens despertaria poc entusiasme. I, alhora, sense aquest entusiasme més o menys estès i difús, és improbable que el projecte qualli i, sobretot, que tingui continuïtat. Cal, per tant, algun esdeveniment que tingui una certa transcendència més enllà de la ciutat i la comarca, que obri un telenotícies ni que sigui un sol dia. Si vingués el Papa de Roma, la repercussió (actes contraris inclosos) està garantida, però com que amb això no podem comptar-hi, caldrà imaginar-nos alguna o algunes altres activitats de pes i, per anar bé, de masses. Un festival de l’espiritualitat presentat per alguna estrella de la new age, un congrés internacional d’historiadors especialitzats en la Reforma i la Contra-Reforma, un debat imaginari entre Sant Ignasi i Luther interpretats per prestigiosos actors internacionals, un carnaval barroc que rivalitzi amb el de Venècia o una trobada mundial de boy scouts arribats de Montserrat pel camí Ignasià. No ho sé, rumiem-hi, que encara hi som a temps, però sense esdeveniment potent el projecte trontolla, no té perfil, i costarà que faci trempar els manresans i manresanes, descreguts de mena.