Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de novembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa poc que s’han celebrat a la nostra ciutat les primeres Jornades Gastronòmiques del Camí Ignasià, subtitulades com a Fira Gastronòmica del Geoparc. Aquesta iniciativa s’emmarca, òbviament, dins del projecte Manresa 2022, una proposta per posicionar Manresa a nivell internacional amb motiu de la commemoració de l’estada que, cinc segles enrere, va fer sant Ignasi a casa nostra. No cal dir que és una aposta interessant lligar cuina amb cultura i turisme, perquè arreu en són un tot indestriable. I és original fer una recerca i una recreació d’allò que hom sap (o s’intueix) que es menjava per aquestes terres a mitjan segle XVI. Les jornades van consistir en la presentació d’uns plats d’inspiració historicista com un brou d’herbes, vi bullit i dolços del pelegrí. Com també un tast de vins de la ruta ignasiana, o sigui, del País Basc, Navarra, la Rioja, Aragó i, naturalment, els nostrats. A banda d’un "showcooking" i una fira dels productes agroalimentaris de l’àmbit geogràfic del Geoparc.
Tot molt bé, naturalment. Però permeteu-me que tingui els meus dubtes sobre la continuïtat. Hi ha hagut abans propostes similars a fi de dotar-nos d’uns productes i uns plats propis o típics. Recordo vagament un congrés de la cuina de secà, uns sopars de mestres cuiners (i cuineres), unes jornades a l’entorn del cuiner Ignasi Domènech, etc. A banda d’algunes propostes de mercats diversos, com el que hi va haver un cert temps a la plaça Major. Però al final no en queda gran cosa. Llevat del món dels vins (i no és pas poc, és clar!) no podem presumir de tenir i oferir menges típiques i de tast indispensable per als nostres visitants. Ja sé que hem estat situats dins d’un context de crisi econòmica que no ha permès consolidar grans esdeveniments. Però potser es tractaria de fer una cosa més senzilla i eficaç: per una banda que el Gremi de Restauradors hi cregui i col·loqui d’una vegada per totes als seus menús habituals aquests plats i, de l’altra —com ja comença a passar amb els vins—que els autòctons ho féssim saber arreu quan es presenti l’ocasió. Prou hi ha fires arrelades arreu de Catalunya (precisament el mateix cap de setmana es celebrava la Fira de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, amb qui estem enllaçats per l’eix transversal) que es van fent any rere any amb gran èxit. Per què aquí no reeixim? Trencarem d’una vegada aquesta dinàmica? D’actius en tenim; ara falta convicció!
