Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de juliol de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FILA CULTURAL. Des dels seus inicis, l'escola de música Esclat ha significat per a moltes generacions una manera diferent, més oberta i participativa, d'atansar-se al fet musical.
Concert d'homenatge a Josep Padró, el 9 de juny de 2012, tot just dos mesos després del seu traspàs.
En aquell llunyà 1975, en què Onofre Boqué i Josep Padró van tenir la pensada de crear un centre de pedagogia musical activa, poc es devien imaginar que al cap de gairebé mig segle continuaria tan viu i actiu com el primer dia. Tant Boqué com Padró formaven part del Quartet de flautes, juntament amb Manel Oliveras, que també va incorporar-se al projecte d'obrir una escola de música on bàsicament s'ensenyés els nens a gaudir de la música, tot estimulant-ne la sensibilitat per mitjà del mètode Orff, que Padró havia descobert fent un curs amb el pedagog musical belga Jos Wuytack, creador de les cançons amb gestos.
Mentre als conservatoris els alumnes aprenien música com qui estudia un manual de circulació, hi havia qui es proposava treballar el ritme i el so com a formes d'expressió personal i artística. La violinista Ariadna Padró, actualment vinculada a l'Esclat i al Conservatori, sosté que els conservatoris han obert les portes als nous temps i a les metodologies més modernes. Amb tot, cal reconèixer que l'Esclat ha estat pioner en molts aspectes, i encara avui, sobretot pel que fa a l'estimulació musical dels més petits, continua sent un centre de referència, bé sigui per l'experiència acumulada o pel marge de maniobra i de gestió que comporta no dependre de cap adminitració pública o privada. En aquest sentit, explica l'Ariadna, "l'Esclat sempre ha funcionat com una espècie de cooperativa, en què tot es fa entre tots”.
La clau de l'èxit d'aquesta proposta, diu l'Ariadna, ha estat "gaudir i compartir". L'Esclat és un espai on els alumnes participen, interpreten, creen. Hi aprenen a compenetrar-se, escoltar, treballar en equip per mitjà dels tallers, els combos, l'orquestra i els grups vocals. Segons l'Ariadna, "la idea sempre ha estat posar la música a l'abast de tothom, amb independència de les edats". En efecte, des de la seva obertura l'Esclat ha acollit tant infants com adults. Actualment, els més petits representen un 40% de l'alumnat, i la resta es reparteix a parts iguals entre adults i joves.
Els primers vint anys
Des de bon principi, explica l'Ariadna, "el pare tenia clar que primer calia sentir la pulsació de les notes amb el propi cos i després dibuixar-les al pentagrama”. És damunt aquesta base que Padró i Boqué van fundar l'Esclat el curs 1976/1977. L'escola va arrencar amb 110 alumnes, que aprenien solfeig i cant coral amb Dolors Casas, dansa i expressió corporal amb Imma Pla, i flauta de bec amb Pilar Martos.
No va ser fins un parell de cursos després que van introduir-hi els estudis d'instrument. Joan Crosas, que aleshores tocava amb Els Esquirols, va començar-hi a fer classes de guitarra folk. L'instrument s'estudiava paral·lelament amb el llenguatge musical. En un mateix curs va arribar a haver-hi més de seixanta alumnes de guitarra, cosa que va animar el centre a obrir una aula d'instruments populars i, tot seguit, el Taller de Música Moderna i Jazz, coordinat per Manel Camp, i l'Aula de música Clàssica, amb Josep Padró al capdavant. Va ser un moment crucial per a l'escola i també per a Joan Crosas, per a qui el pas per l'Esclat "va significar un punt d'inflexió, ja que arran d'aquesta experiència vaig deixar l'empresa química on treballava per dedicar-me professionalment a la música, el doblatge i el teatre”.
El Taller de Música Moderna i Jazz va significar un revulsiu d'abast territorial extraordinari. En paraules de Lluís Ribalta, un dels bateries més reconeguts de casa nostra, "allò va ser un oasi al mig del desert". En l'àmbit de l'ensenyament de la música moderna el desert s'estenia de cap a cap del país, si exceptuem el Taller de Músics de Barcelona, tot just creat.
L'ànima en va ser Manel Camp, un músic i compositor polièdric, amb una llarga trajectòria com a arranjador dels principals noms de la Nova Cançó i excomponent de Fusioon, un grup de rock progressiu i simfònic, amb Santi Arisa a la bateria. "Vaig arribar-hi amb quatre nocions de música", diu Ribalta, "i en vaig sortir convertit en un músic professional”. Recorda que, en opinió dels professors, "el més important era tocar, tocar i tocar”. I així va fer-ho, en una "barreja de professors i alumnes, amb qui formàvem combos de cinc o sis persones, tots tocats per la música moderna". D'alguna manera, matisa Ribalta, "els combos eren l'equivalent dels grups de cambra en la música clàssica".
Van ser anys de molta activitat dins i fora de les aules. En col3laboració amb Rialles van dur-se a terme els espectacles pedagogicomusicals
La història del Jazz en conte i
La llegenda de les set notes. Es feien audicions de combos i tallers, cicles de concerts i conferències. En l'àmbit pedagògic l'Ariadna explica com es treballava per projectes: "En una ocasió, per al concert de final de curs, es va musicar tot de fragments de pel·lícules. Els mateixos alumnes en van fer la música i la van interpretar en directe”.
Els segons vint anys
A mesura que el centre va anar creixent en alumnat i oferta formativa va anar incorporant nou professorat, molt sovint procedent de les mateixes aules. El mateix Ribalta va fer-hi classes del 1990 al 2000, tot combinant-les amb l'activitat com a bateria en diferents formacions i participant en nombrosos enregistraments. El 2001 va ser ampliada l'Aula de jazz, amb la incorporació de Jordi Farrés, Llibert Fortuny i Ramon Escalé, que al cap dels anys hi formà i dirigí Gospel Singers. La pianista Viviana Salisi hi va fer també un taller de lied i l'estiu de 2013 l'Esclat va organitzar els primers tallers d'estiu, amb música de cambra, piano, guitarra...
El 1996 l'actual coordinador de l'àrea de modern, David Martell, va incorporar-se a l'Esclat, d'on havia estat alumne de Manel Camp, amb l'encàrrec de posar en funcionament els combos juvenils, que més endavant van donar pas al naixement dels tallers, un format de combo amb nens fins a 10 anys. En aquests moments hi ha una dotzena de grups d'edats i formacions instrumentals diverses, a més d'un cor juvenil, amb nois i noies de 10 a 15 anys, una orquestra i el grup de gospel Vocal Sclat's.
Des del curs 2014-15, l'Esclat participa en projectes socioeducatius, que posen l'accent en l'ús de la música i els processos d'ensenyament-aprenentatge. Actualment es duen a terme a l'institut Guillem Catà, amb la creació d'una Big Band, i al CEIP Pare Algué, on col·labora de manera activa en el projecte Pizzicants, impulsat pel Conservatori, on els alumnes de primària formen una orquestra de corda. Amb la intenció de continuar explorant aquesta via de col·laboració amb les escoles, s'han iniciat tallers de música com a activitat extraescolar.
Tot i que, com assenyala Ribalta, en els últims anys el Conservatori "aglutina una part de la gent que vol fer música moderna i la majoria de pobles disposa d'una Escola de Música", l'existència d'escoles com l'Esclat continua tenint sentit, tant pel que fa al programa de sensibilització i aprenentatge adreçat als més petits com per als joves i els adults. Per a Anna Soler, cap d'Estudis i coordinadora del programa SAMI, " aquí els nens s'atansen a la música per via activa i no teòrica”. D'altra banda, també remarca que aquest mètode "permet adaptar-se al ritme de l'alumne pel fet de no estar sotmesos a un ensenyament reglat, que imposa uns exàmens, molt allunyats del fet artístic”. Pel que fa al públic adult, Soler destaca que "mai no és tard per aprendre música”. Sense desviar-se de la línia d'exigència de l'escola, l'Esclat ofereix la possibilitat de tocar un instrument des de l'inici i formar part d'un grup instrumental al cap de poc temps. Perquè és gaudint com més s'aprèn a practicar l'art en general i la música en particular. Això ho saben molt bé els milers d'alumnes que hi han passat i els gairebé dos-cents professionals que hi han col·laborat. Per a Manel Camp, "l'Esclat continuarà sent present en el futur immediat de l'educació global de la música". El repte pendent és, segons Camp, "articular tot el que representen les noves tecnologies i les xarxes socials en el món de l'ensenyament de la música”.
