Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa poc que el nostre Ajuntament ha presentat la seva proposta de reforma urbanística del sector Baixada dels Drets-Via de Sant Ignasi-entorn de la capella del Rapte, una vegada alliberada de la Sala Ciutat adjacent, valorat tot plegat en uns 3,6 milions d’euros. Val a dir que és evident que cal sanejar i reorganitzar tota aquesta àrea urbana, especialment la que toca a l’antic edifici del col·legi de Sant Ignasi, seu del museu i de l’arxiu comarcals. Ara bé, deixeu-me manifestar el meu escepticisme sobre la necessitat actual d’emprendre determinades obres, atès el context d’extrema precarietat econòmica del nostre consistori, és a dir, de tots els ciutadans manresans.
Crec que hi ha encara molts indrets, especialment del barri antic, extremadament deixats, bruts i plens de pintades sense solta ni volta que caldria arranjar amb urgència. No és cap descoberta dir que, en general, el manteniment de la nostra xarxa de carrers és força modesta, en tots els nivells: voreres trinxades, parets mitjaneres amb grafits inversemblants, blocs d’habitatges semi-ruïnosos, botigues tancades que donen una imatge pèssima al vianant, neteja deficient, zones jardinades poc cuidades, etc. Per aquesta raó embrancar-se ara en una reforma urbanística d’aquestes dimensionscrec que és molt discutible i poc oportú. Valdria més dedicar aquest pressupost a fer una radiografia detallada dels punts més deixats i arranjar-los de manera econòmica, però digna i efectiva.
Per altra banda, hi ha una obsessió per gastar diners en muntar ascensors. No ho entenc, francament. Ja sé qui hi ha gent que té dificultats de mobilitat, però caram fa molts segles que Manresa és així, i prou que hem anat tirant! Si ens sobressin els diners, d’acord, però no és el cas. A més a més ja sabem que aquests tipus de màquines tenen un manteniment molt elevat, sobretot quan es troben a mercè de tothom; ben aviat s’hi acumula la brutícia i s’hi acaben fent actes vandàlics sistemàtics. I estan més temps aturats que no en funcionament, ja que la diligència de l’estructura municipal no ha estat mai un model d’eficàcia. Un exemple de la inconveniència d’aquests apostes el tenim a l’ascensor que es va muntar fa uns anys a la plaça de la Reforma per accedir a la basílica de la Seu que, per a més inri, espatlla en gran manera la imatge fotogènica del nostre principal monument ciutadà.
Ja sé que queda millor de cara a la galeria executar i inaugurar nous projectes, però penso que el que ens convé, més aviat, és mantenir, mantenir i mantenir.