Ruralitzar

per Ignasi Cebrian, 15 d'abril de 2016 a les 10:08 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
NATURA URBANA.  Els llocs fronterers entre els termes municipals no són de ningú. Són la perifèria abandonada. En aquests espais és on pot haver-hi o la màxima creativitat urbanística o el màxim desordre urbanístic. Són espais invisibles per als ciutadans. Això suposa una perversió de les legalitats urbanístiques per part de les administracions: urbanitzar malament i sense legitimitat.

Aquests espais són mal anomenats periurbans, es troben fora de la urbs, a la perifèria o envoltant la ciutat, però formen part del municipi. Ara bé, no estan urbanitzats, no hi ha carrers, ni serveis per als ciutadans. L’etimologia de la paraula és ben curiosa. Urbanitzar ve de la paraula urbà, que vol dir relatiu a la ciutat o persona educada i atenta. Urbanitzar, posant-hi una mica d’imaginació, a partir d’aquest joc etimològic, és la tendència a educar un espai de la ciutat. Els espais periurbans estan mal educats, se’ls ha d’humanitzar o culturitzar. Sobretot per la deixadesa que sovint hi impera.

El periurbà ha tenir una cogestió entre municipis contigus en diàleg permanent. Ha d’esdevenir una frontera invisible, un cinturó verd o rural, ambientalment sostenible, que enllaci les poblacions i els ciutadans. Espais per on passejar, anar amb bicicleta i córrer. Espais sense fums i sorolls de vehicles i camions. Espais enjardinats amb vegetació autòctona. Espais, al capdavall, saludables.

 

Al Pla de Bages hem de parlar d’espai rururbà en lloc de periurbà. Hauríem de tenir una xarxa d’espais no urbanitzats, però cuidats i no deixats, ni oblidats, maltractats o marginalitzats. Per mantenir una bona connectivitat entre ciutats i poblacions. Es tracta de ruralitzar, de civilitzar, el pla de Bages i també la gent. Alguns s’han tornat tan urbanites que són capaços de posar sobre l’espai rural infraestructures innecessàries: gasolineres, polígons, hotels de carretera...I altres, sovint els mateixos ultraurbanites, es pensen que com que no té propietari tot hi té cabuda.

Els ajuntaments del Bages s’haurien de preocupar per ruralitzar els espais perifèrics de manera creativa, sostenible i humana. No es pot seguir el model de construir-hi infraestructures que no tenen cap repercussió positiva sobre la salut dels ciutadans ni per al medi ambient. En ruralitzar, mantindrem el paisatge rural característic del Pla de Bages. Aquest tapís o mosaic format de clapes agrícoles i de petits boscos. No cal gaire esforç per fer aquesta feina, només cal posar una mica d’ordre, ser conscients que aquests espais formen part de la ciutat i com a tals els hem de cuidar, si és que no volem perdre el territori i la gent.

 
Paisatge ruralitzat del Pla de Bages




Participació