Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de maig de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Va ser fa unes setmanes que vaig saber que l’Església catòlica està exempta de pagar l’Impost de Béns Immobles, l’IBI. Amb el mal a la butxaca que em fa a mi veure cada rebut d’aquest impost i m’assabento que hi ha uns privilegiats que en queden fora! Ho vaig saber pel twitter. Ara, moltes coses se saben pel twitter. Hi llegia que Zamora es convertia en la primera ciutat espanyola a cobrar l’IBI a l’Església catòlica. De pedra, em vaig quedar... I per què aquesta gent no han de pagar? Ara que, ben mirat, tampoc sé de què m’estranya. Visc en un estat on un rei es gasta els calés anant a caçar elefants mentre moltes famílies passen gana.
El cas de Zamora va obrir la meva curiositat, però no m’ha calgut fer gaires investigacions per conèixer quina és la situació, perquè des de llavors, els diaris i les tertúlies en van plens, altres ajuntaments i polítics d’esquerra s’han sumat al carro i entitats laïcistes s’han afegit a la demanda de regularitzar aquesta situació.
Doncs bé, es veu que tot plegat no té res a veure amb el Concordat de 1979 entre l’Església catòlica i l’Estat, sinó amb la Llei de Mecenatge, per la qual, a més de l’Església catòlica, tampoc paguen l’IBI altres confessions que tenen conveni amb l’Estat, com els evangelistes, els jueus o els islamistes –i jo que em pregunto per què els budistes o els hinduistes no tenen el mateix privilegi, ja posats–; ni tampoc el paguen entitats com Creu Roja o els edificis considerats com a patrimoni històric i artístic, per citar-ne alguns.
Llegeixo que en aquests moments, si l’Església pagués l’IBI, es recaptarien entre 2.000 i 3.000 milions d’euros anuals. Res al costat dels diners públics que s’abocaran per rescatar Bankia, però moltíssim si tenim en compte tot el que es podria fer amb aquests diners, com no retallar en sanitat, ni prescindir de mestres, construir escoles que s’han hagut de quedar ajornades per la falta de liquidesa de les administracions –una de les quals, la del meu fill– i no en faré una llista més llarga perquè ja la sabeu.
Davant l’amenaça que arriba d’una bona colla d’ajuntaments de regularitzar aquesta situació, l’Església ha sortit a la defensiva, dient que si ha de pagar l’IBI, potser no podrà ajudar a Càritas. Perdoneu-me, però em sembla d’una mala llet descomunal fer aquest tipus d’amenaces. Ara, que la gent de Càritas, per sort, ja han aclarit que si haguessin de dependre dels recursos que li arriben directament de l’Església, ben poca cosa farien. ‘Zaska en tots els morros’, que diria un amic meu!
I on vull anar a parar amb tot això? Doncs vull anar a parar al cap del carrer. Vull saber quina és la situació de l’Església a Manresa, vull saber si jo pago molt –que ja us he dit que sí– i ells res. I m’agradaria que l’Ajuntament de la meva ciutat fos valent com el de Zamora i tots els que s’hi han sumat per acabar amb uns privilegis que ningú hauria de tenir. A Manresa, tothom a pagar l’IBI, siguin moros, cristians o ateus convençuts.
