Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de maig de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sí, l’amor. Quina paraula tan extraordinària. Un sentiment espontani i natural -A-, intens i assossegat -M-, rodó i farcit de moments tendres i divertits, sorprenentment plaents -O-, que creix, es transforma i viu seguint el seu curs, lliure i amb esperit aventurer, com la forma d’una R amb cal•ligrafia rococó.
Com sentim l’amor? Quines emocions ens desperta? Quines imatges o quines paraules ens ajuden a descriure’l? Potser unes mans entrellaçades, una mirada còmplice, el pas compassat...
L’amor és un sentiment tan immens, tan profund, únic i íntim que resulta complicat explicar-lo. Sovint recordo una escena de la pel•lícula espanyola “Tu vida en 65 minutos” que em commou d’una forma molt agradable. En Dani, un dels personatges, escriu i llegeix una carta a la noia de qui està enamorat explicant-li per què l’estima en 65 paraules. La carta es queda a mitges. Acaba amb un “m’agradaria” seguit de punts suspensius. O directament sense punts, completament oberta i despullada. En seixanta-cinc paraules no pot expressar tota l’electricitat que li recorre el cos. Tampoc en tindria prou amb cent, dues-centes o mil paraules. No obstant, aquest simple gest està ple a vessar d’amor. I aquí tenim el regal: l’amor és immesurable, però apareix i troba el seu significat en molts instants del nostre dia a dia. Juga, s’expressa, ens acarona, ens escalfa i ens fa companyia si restem oberts per rebre’l, per transmetre’l i, en definitiva, per apreciar-lo i sentir-lo.
Davant l’ordinador, repassant el correu, veig que algú ha pensat en mi i m’ha enviat un enllaç que em porta a una pàgina plena d’il•lustracions. Al obrir-la, un somriure immens se’m dibuixa als llavis. Gràcies. Contemplo encisada més de cent il•lustracions precioses d’un artista coreà anomenat Puuung. La sensibilitat que transmeten m’embolcalla els sentits. No em sorprenc en llegir la frase que encapçala i posa títol a la sèrie: “Love is...”. Així, amb punts suspensius. Es tracta de les escenes quotidianes d’una parella en què s’aprecien aquells petits detalls i gestos quasi imperceptibles, però tan profunds i sincers que ens acaricien l’ànima: una abraçada inesperada, d’aquelles que et balancegen i et col•loquen en un parèntesis flonjo; la tendresa d’un petó al front; compartir crispetes arraulits al sofà; contemplar a la parella mentre cuina, llegeix o rega les plantes, pel simple gust de mirar-la; intentar parlar amb la boca plena de pasta de dents; escoltar a la parella llegir un llibre en veu alta abans d’anar a dormir; acariciar els cabells; compartir l’estona tranquil•la del cafè abans d’anar a treballar i que el dia s’acceleri; acompanyar i consolar la tristesa de l’altre; sortejar a pedra, paper o tisora qui renta els plats; dormir amb les cames entrellaçades...
Continua com desitgis i enamora’t de les sensacions que aquests petits (immensos) gestos et desperten. Petits grans moments. Amor en la seva essència. Sense punt final, perquè l’amor és...
Carla Piqué
