Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de maig de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta llei regula bàsicament les regles de joc entre l´Administració Tributària i els contribuents. Actualment està en curs un projecte de llei per reformar-la que està creant certa polèmica per les mesures que conté. N´exposarem algunes a continuació:
A. Es publicarà una llista dels contribuents morosos amb Hisenda per un import superior a un milió d´euros i que hagin esgotat el termini legal de pagament. Vol ser una mesura exemplaritzant i que fomenti el pagament voluntari dels tributs, cosa que s’agraeix. Però a la vegada, no es farà el mateix quan qui una administració pública sigui morosa amb els contribuents (per exemple, constructors que treballen per algun ajuntament i no cobren, amb els corresponents perjudicis).També no queda clar si es vulnera el dret a la intimitat protegit per l´article 18 de la Constitució.
B. Es donarà més temps que l´actual per realitzar una inspecció fiscal. A data d´avui, els funcionaris d´Hisenda disposen de 12 mesos que es poden ampliar a uns altres 12 per finalitzar la Inspecció (24 mesos màxims de termini). Doncs bé, es pretén allargar el termini inicial de 12 mesos a 18 i en casos complexes donar 9 mesos addicionals per inspeccionar (27 mesos de termini). Per tant, els contribuents investigats veuran com es poden allargar més de dos anys les inspeccions amb tot el que això comporta (cost d´advocats, estar pendent de notificacions i compareixences, etc.)
C. A data d´avui, un cop passats 4 anys des del termini per presentar una liquidació tributària, aquesta queda prescrita, és a dir, ja no es pot investigar ni reclamar res per part d´Hisenda. Amb la reforma, s´estableix un termini de 10 anys per comprovar deduccions o bases imposables negatives (pèrdues) compensades o pendents de compensar amb ingressos o beneficis dels contribuents, i així tributar menys. En conseqüència, s´amplia a 6 anys addicionals la possibilitat que l'Agència Tributària comprovi desgravacions, en clar perjudici per als contribuents. També el principi de seguretat jurídica previst a l´article 9.3 de la Constitució espanyola queda en evidència.
D. La mesura estrella, a parer meu, i que encara és al tinter, és prohibir reclamar responsabilitat patrimonial contra l´Estat en cas que una norma tributària sigui declarada contrària al dret comunitari. Posem un exemple per entendre la gravetat de la situació per als contribuents, si finalment aquesta mesura s´aprovés: el 2014 el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea va declarar el cobrament de l’anomenat “cèntim sanitari” contrari a la normativa europea, i per tant, legitimava a qui l´havia pagat, si podia demostrar-ho via factura (transportistes, etc.), a reclamar-ne la devolució. Si entra en vigor la reforma, aquests contribuents NO podrien reclamar la devolució del “cèntim sanitari” il•legalment pagat en el seu dia. Per tant, rebrien un perjudici econòmic per una norma declarada il•legal, cosa que difícilment entendrien els afectats. Per què recórrer una norma si després no ens restitueixen el que s’ha pagat il•legalment?
Aquesta és només una petita mostra d´algunes mesures que es volen introduir amb la reforma de la Llei general tributària que no agraden als assessors fiscals, perquè creuen que beneficien en excés a Hisenda. I en canvi, Hisenda argumenta que si no es donen més possibilitats legals als seus inspectors, la lluita contra el frau fiscal encara resultarà molt més difícil. El debat i la polèmica estan servits en la tramitació de la norma.
