Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Darrerament es parla molt del big data, gestionar gran quantitat de dades per transformar-les en informació que millori la gestió de les empreses. Mirar de donar valor i sentit a aquesta immensitat de dades que deixem per aquí i per allà (xarxes socials, geolocalització del mòbil, visites a pàgines web, pagaments amb targeta, etc.).
Resulta anecdòtic que mentre la major part de les grans empreses gestionen a favor seu aquest mar de dades, una gran majoria de les petites i mitjanes empreses encara es trobin en la "prehistòria", fent servir per la seva gestió dades i indicadors economicofinancers, en molts casos únicament per saber si han tingut o no beneficis i per donar respostes a les seves obligacions fiscals. Si per un moment, baixem un esglaó més i pensem en molts autònoms (un tipus d'empresari individual) que no té l'obligació de portar una comptabilitat formal, ni trobem aquests indicadors.
A l’hora de gestionar, el primer que cal tenir molt clar és saber cap a on es va, el que en l’entorn de estratègia empresarial s’anomena la visió de la empresa. Sense aquesta premissa no es podrà avaluar si les decisions es prenen correctament ni si s’estan assolint o no els objectius. Com deia Sèneca, “Cap vent és bo si no saps a qui port et dirigeixes”.
Per un moment, pensem que portar una empresa és similar a portar un cotxe. Un cop ens trobéssim al volant, podríem fer la següent pregunta, és possible conduir un cotxe amb el quadre de comandament a les fosques?, és a dir, sense cap tipus de dada que ens indiqui l’evolució de la nostra conducció i l’estat del vehicle; sense indicadors com la velocitat a la que anem, revolucions del motor, temperatura de l’oli del motor, nivell de combustible que ens queda, etc. La resposta a la pregunta podria ser sí, però evidentment amb un nivell de risc molt elevat; ens podríem quedar en qualsevol moment sense combustible, podríem anar a una velocitat superior a la permesa sense adonar-nos-en, podríem tenir una avaria per un sobreescalfament del motor, etc.
Una situació similar es dóna en moltes empreses, és a dir, moltes empreses s’estan conduint a les fosques o amb molt poca llum i això té conseqüències, com no poder fer front als pagaments, no conèixer el grau d’acceptació dels productes oferts, ni per què trien els nostres i no els de la competència, no conèixer per què les vendes cauen i consegüentment no poder reaccionar adequadament, no saber si el personal està orgullós i content de treballar en el nostre projecte o si per altra banda està tan cremat que no té l’actitud que seria desitjable.
A mitjan anys 90, els professors Kaplan i Norton ja van exposar, en la revista de negocis que edita la Universitat de Harvard, que no n'hi havia prou amb mirar només indicadors (KPI Key Performance Indicators) sobre aspectes econòmics i financers, que calia ampliar el ventall d'indicadors, com a mínim als processos interns de les empreses, al grau de satisfacció dels clients i a la sensibilització i motivació de la plantilla. Aquests professors van fer el següent raonament: perquè una empresa sobrevisqui en el temps ha de tenir uns resultats econòmics positius (beneficis), però si únicament ens mirem aquesta dada en finalitzar l’exercici comptable, hem fet tard, perquè si no ha estat bona ja no podem reaccionar.
Podem resumir que hi ha quatre elements o àrees de gestió per les que hem de definir grups d’indicadors triant aquells que millor ens mostrin la situació. La gràcia és que els indicadors d’aquestes àrees es poden ordenar, de tal manera que el resultats d’una àrea poden predir, en part, quins seran els resultats d’una altra. Aquests grups d’indicadors ordenats corresponents a les diferents àrees serien: “Resultats sobre la implicació del personal -> Resultats sobre els processos interns -> Resultats sobre la percepció del client -> Resultats economicofinancers”.
De la mateixa manera que a l’hora de conduir un cotxe, si tenim algun indicador sobre el nivell de combustible restant, podem preveure els quilometres que encara podem fer sense quedar-nos parats a la carretera, a l’hora de gestionar una empresa hem de tenir diferents indicadors, rellotges, termòmetres, com se li vulgui dir, però que ens mesurin com a mínim dades rellevants de les quatre àrees esmentades per predir amb temps suficient per on aniran els resultats econòmics de l’empresa i no rebre la dada com una sorpresa que ens comunica el gestor un cop a l’any.
Cal veure la manera com el mar de dades en què ens movem pot ser aprofitat també per les petites i mitjanes empreses per transformar-les en informació que permeti prendre decisions, no només per intuïció, sinó amb una base científica més sòlida.
Tota decisió comporta un risc. Es tracta de reduir-lo a un nivell assumible.
