Aquesta informació es va publicar originalment el 6 d'octubre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És diumenge al matí. Em desperta un so rítmic, agradable. Com si algú piqués els dits de la mà, un rere l'altre, damunt la barana. Són les gotes de pluja. Encara amb el cap ennuvolat per la son, Recordo que és diumenge. Són vora les 6 del matí al despertador. No tinc pressa. Em moc sense moure'm de lloc. Més que un moviment és un recol·locament. Busco la posició correcta sota els llençols que em protegeixen dels primers dies de tardor.
M'agrada la pluja. M'agrada la melangia que m'empeny cap a l'hivern. Podria fer tantes coses en aquell moment. Em sento desperta. No em fa mal res i a casa hi ha silenci. Valorós moment. Tot per fer. Tot és possible. No em sento gran, ni cansada. Els nens dormen feliçment. Més que sentir m'imagino la seva respiració tranquil·la, innocent. Respiració de diumenge. Decideixo que faré xocolata desfeta. Vull que quan siguin grans recordin esmorzars dolços, de pijama i lleganyosos. Aquest diumenge potser serà un diumenge qualsevol en la seva llarga llista d'escenes viscudes que es desdibuixaran i es reinterpretaran amb els anys.
Quan siguin grans els hi explicaré que un diumenge qualsevol, quan eren petits, els hi vaig preparar xocolata desfeta mentre la pluja deixava pas a un cel clar i s'escolava l'olor d'humitat i frescor per la finestra mig oberta. Vull que sàpiguen que ells hi eren quan el seu país, Catalunya, vivia un moment apassionant de la seva història. Que mentre que ells saltaven, aliens al món, sobre el sofà, despreocupats, la ciutadania mantenia un pols transcendental amb el govern espanyol perquè ells tinguessin un futur millor.
Dins el meu petit món, dins el meu petit moment de diumenge, confio que la pluja hagi netejat els parcs infantils i el carrers d'excrements. Fa massa mesos que camino sortejant caques, esquivant burilles. No m'agrada que els meus fills creixin en una ciutat bruta. Vull un país lliure en el sentit més ampli. També el vull lliure d'incívics que no respecten l'espai públic. Desconec com ens en sortirem de tot plegat. Hi ha molta feina a fer. Posem-nos-hi, que el dilluns ja arriba.
Foto: Anna Vilajosana
