Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És curiosament una paraula que es diu de forma similar en els idiomes més importants: innovació, innovación, innovation (en anglès, francès o alemany) – инновационные (pronunciat innovasionie en rus). Prové de l’arrel llatina innovare, és a dir, crear quelcom nou, renovar.
Actualment és el mantra de totes les escoles de negocis, universitats i també dels responsables econòmics arreu del món: cal innovar per ser competitius, per millorar la productivitat de les empreses, en definitiva, per fer créixer l’economia, el país i la societat. Sorgeixen, per tant, com bolets els cursos, postgraus i màsters dedicats a estudiar com potenciar la innovació empresarial. L’administració crea també programes públics per ajudar les empreses a aconseguir-ho.
Innovar significa crear nous productes o processos empresarials, o bé modificar els existents, se suposa per fer-los millors o més adaptats a les necessitats del mercat. Les persones també podem innovar, repensar com fem les coses per millorar-les i aconseguir els nostres objectius. Tenir més èxit Com poden les empreses assolir aquesta fita? Una clau òbvia és dedicar més recursos a la recerca i desenvolupament. De fet, diferents estudis proven que les empreses que més inverteixen en R+D són també les que més exporten, és a dir, les que tenen més èxit en els mercats internacionals.
I des de l’administració, es pot fer alguna cosa per ajudar en aquest objectiu que redundarà en la solidesa de les empreses i, finalment, en el bé de tots? Hi ha la solució evident que consisteix a crear programes de suport a la innovació. Per exemple, subvencionant la contractació de consultors que donin suport en aquest àmbit, o bé ajudant a la transferència de coneixements i tecnologies des de la universitat. Altres alternatives freqüentment utilitzades són les deduccions d’impostos per a la inversió en R+D. Totes aquestes mesures són positives per a l’objectiu.
No obstant, limitar-se a aquestes mesures suposa oblidar el principal ingredient sobre el qual se sustenta la innovació. Aquest no és altre que... la confiança! Hi ha un desfasament temporal important entre que l’empresa inverteix en innovació i que en recull els fruits en forma de benefici. Solen passar mesos o anys fins que s’aconsegueixi llançar el nou producte (o posar en pràctica els nous processos productius), aconseguir vendes i recuperar la inversió. D’altra banda, la major part de nous productes no són exitosos i per tant, suposen inversions perdudes, per la qual cosa innovar suposa també un risc. Per compensar aquests factors, l’empresari ha d’estar convençut que el mercat funcionarà bé. Elements que potencien aquesta confiança són els següents: una protecció eficaç de la propietat intel·lectual (i de retruc, un sistema judicial àgil), la transparència i objectivitat en els processos de contractació pública, la lluita contra la corrupció o la disponibilitat de bones infraestructures, tant a nivell de transport de mercaderies o persones com de transport d’informació (telecomunicacions), per citar alguns exemples. Sens dubte, queda molt per fer per millorar aquests darrers aspectes per part de les diferents administracions.
En definitiva, les mesures directes de potenciació de la innovació són positives, però cal no oblidar el transfons sobre el qual finalment se sustenta i que és el terreny abonat sobre el qual s’ha de fonamentar el seu creixement.
