Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
REPORTATGE-CULTURA. L’aparició del primer número del
Pou, l'abril del 1987, va coincidir amb els darrers mesos del govern municipal socialista, presidit per Joan Cornet i amb Josep Torradeflot com a regidor de Cultura, en substitució d’Onofre Boqué, que havia dimitit a causa d'una retallada dràstica del pressupost.
"A mi em va tocar administrar la misèria i anar dient a tothom sistemàticament que no", recorda Torradeflot, que posa com a exemple de la penúria els 300 euros pressupostats per a la Festa de la Llum: "L'entitat administradora, els Carlins, ja estava per deixar-ho córrer". Quan el mes de juny Convergència i Unió accedeix al govern de la ciutat, el nou regidor de Cultura, Marcel•lí Llobet, troba damunt la taula el llibre blanc, "un programa força ambiciós", diu Torradeflot, amb un seguit de línies mestres, pendents de concretar i executar, i els calaixos buits. El nou consistori, tot i la precarietat econòmica, continua recuperant espais. En un gest de gran intuïció, l’Ajuntament emprèn la compra de l’edifici del Casino, el Kursaal i el teatre Conservatori. També adquireix l'edifici de Casa Caritat, amb la idea inicial d'instal•lar-hi un hotel d'entitats, i participa en la creació del Museu de la Tècnica i la coordinadora local de museus. Davant l’escassetat de recursos humans i diners per activar projectes, Llobet cedeix protagonisme a l’associacionisme.
Nous equipaments
Precisament el següent regidor de Cultura, Ramon Fontdevila, prové com Llobet del món associatiu. Del juliol de 1995 al desembre de 2006, en què Fondevila és nomenat director general de Cultura Popular, la política cultural de la nova regidoria, emmarcada en el Pacte de Progrés, consistirà a dinamitzar els nous equipaments i a crear una estructura sòlida de recursos humans. És aleshores quan es nomenen els directors de l’Arxiu i el Museu. Moltes d’aquestes actuacions sorgeixen a proposta de la Comissió d’Equipaments Culturals, constituïda per experts d’àmbits diversos, “sense manies de marca política”, remarca Fondevila. D’aquella època, el regidor recorda el debat sobre “si el primer són les pedres o les persones”, els innombrables cafès recercant l’assessorament d’outsiders i les aportacions de Quico Mestres, que prèviament havia intervingut en l’elaboració del Pla Cultural de Sabadell. El repte consisteix a endegar diferents projectes, conjuntament amb les entitats i altres institucions, “sense dirigismes ni clientelismes”. Alhora que s’activen propostes relacionades amb la cultura cívica, les festes, la normalització lingüística, el patrimoni històric i la cultura artística, es treballa en el manteniment i l'arranjament d’equipaments com l'Arxiu Comarcal, el teatre Conservatori, la Sala Ciutat, i se n'obren de nous, com el Casino, inaugurat com a biblioteca i sala d’exposicions. També s’instaura el Casal de les Escodines com a seu social d’entitats i activitats diverses. Una part del moviment associacionista de cultura popular troba en la Festa Major, la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional i la Fira de l’Aixada una plataforma idònia per desenvolupar-hi les seves activitats. L’exregidor reconeix que no sempre va ser fàcil “avalar l’activisme cultural davant les traves burocràtiques de l’administració” i lamenta no haver estat a temps de participar en la redacció del Pla de Cultura, "però sí en la diagnosi prèvia". Destaca, com a moments personals més rellevants, el muntatge de l’exposició Joves i Republicans, l'acte de cessió de l’arxiu fotogràfic d’Antoni Quintana i les intervencions en el nomenclàtor de noms de places i carrers de la ciutat.
Quan el desembre de 2006 Ramon Fondevila és nomenat director general de Cultura Popular, el substitueix Ignasi Perramon, també d’ERC. El relleu coincideix amb l’esclat d'una nova crisi i l’inici d’un període llarg de contenció. Perramon explica que “s’intenta fer el mateix amb menys diners”. En part s’aconsegueix, “gràcies a un equip de treball dinàmic i amb idees”, amb l’ajuda del qual s’elabora el Pla de Cultura, centrat en dos eixos d’actuació: el foment de la creativitat artística i el reforçament de la dimensió social, convivencial i de cohesió de la cultura, “entesa com a igualtat d’oportunitats”.
Malgrat la severitat econòmica, s’inverteix en el manteniment i l’adequació d’equipaments ja existents (sala Carlins, teatre Conservatori, Museu de la Tècnica, Torre Sobrerroca, teatre Kursaal, casa Balcells) i se'n conceben de nous, com l’Ateneu les Bases, amb l’ajuda de fons europeus. El regidor republicà subratlla la multifuncionalitat d’aquestes instal•lacions, adreçades a persones amb interessos i necessitats molt diferents, en una clara voluntat de cohesionar un barri en ple creixement. És durant aquells anys que el Museu de Geologia es converteix en un centre d’interpretació, es crea l’Escola de circ, s’impulsa la Casa de la Música, s’obre el centre d’interpretació del carrer del Balç, es potencia el voluntariat lingüístic i es consolida el cicle Tocats de Lletra.
L'actual regidor de Cultura, Joan Calmet, acompanyat dels seus predecessors, Ignasi Perramon i Ramon Fondevila, asseguts al banc amb l'escultura de Ramon Oms, La noia de la Plana, instal•lada en època de Marcel•lí Llobet. L'exalcalde Juli Sansclimens explica que l'actual ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en té una rèplica en petit al menjador de casa, arran d'una conferència sobre economia que va pronunciar per encàrrec de Caixa Manresa. Foto: Jordi Alavedra
Resistir
Arran dels resultats electorals de 2011, Convergència i Unió recupera l'alcaldia després de setze anys de tripartit. Malgrat les retallades pressupostàries degudes a la crisi, el nou regidor Joan Calmet es proposa el repte de “no deixar de fer res del que es feia”, la qual cosa significa mantenir els programes ja iniciats, sovint amb l’ajuda de patrocinadors externs: “Malauradament a Manresa no disposem del mateix potencial de mecenatge que en altres ciutats, econòmicament més riques”. Amb tot, des de Cultura es procura mantenir percentualment la mateixa dotació, "que és d'un 3 %, força per damunt de la mitjana d'altres ciutats". Això ha permès, en opinió del regidor, fer un bon balanç del 2013, l'any de l'Amat-Piniella i de la celebració de la 63a Nit de les Lletres Catalanes, si bé es dol de la desaparició del Fecinema, que enguany ha donat a la ciutat el seu fons documental.
Preguntat sobre la posada en funcionament de nous equipaments, com la seu d'entitats de cultura popular, que un projecte antic situava a l'edifici recentment alliberat de l'Anònima Manresana, Calmet assenyala que "amb la crisi tothom regala espais, el problema dels quals no és només l'adequació sinó el manteniment posterior". En el cas del teatre Conservatori, "un tema sobrevingut a partir de la revisió del Pla General", Calmet és partidari de formar una comissió que elabori un pla director: "És evident que cal fer-hi millores i és també evident que a Manresa no calen dos teatres de vuit-centes butaques".
Sobre el projecte Manresa 2022, el regidor remarca que es troba en una fase força avançada. D'una banda, ja existeix el pla director i s'està elaborant el pla de màrqueting. De l'altra, diverses taules de treball, integrades per tècnics municipals i altres agents de cada sector, estudien actuacions a fer en els àmbits urbanístic, turístic i cultural. Cal remarcar l'existència de subvencions institucionals que estalvien "costos addicionals a la ciutat".
Si no fos pels diners, Calmet impulsaria la rehabilitació del teatre Conservatori, ampliaria el Museu, "on tenim el millor barroc català", restabliria un bon festival de cinema i n'impulsaria també un altre de música... I, per damunt de tot, faria per manera de contribuir a recuperar "l'alegria social i cultural d'altres èpoques".
