Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha murs que separen persones, cultures, ideologies. En canvi, n'hi ha d'altres que uneixen com és el cas del mur dels desitjos que de la nit al dia va aparèixer el 29 de juny al carrer Primer de Maig cantonada amb el passeig de Pere III, de Manresa. La iniciativa va néixer d'un grup d'alumnes d'un curs d'intel·ligència emocional. A l'aula van descobrir l'existència d'un moviment internacional impulsat per Candy Chang, una investigadora social de Nova Orleans, que després de perdre una persona estimada el 2011 va pintar un mur d'una casa abandonada perquè tothom qui ho volgués escrivís quin era el seu desig abans de morir.
La idea va quallar i s'han fet murs a una seixantena de països i ara, també, a Manresa, encapçalats per la frase: "Abans de morir vull...". La lectura de la paret és molt interessant. A banda d'algun comentari poca-solta, la majoria de frases ens retraten, ens diuen què és realment important en aquesta vida. S'hi poden llegir desitjos com: que el meu fill creixi sa i feliç, que la meva germana trobi marit, mirar enrere i sentir-me feliç, veure créixer els meus néts, fer la volta al món, la independència de Catalunya, que els meus amics em recordin, poder viure en un món feliç i en harmonia, cardar més, tirar-me a Johnny Depp, cobrar les preferents, crear una cura pel càncer, anar a la lluna, ser jo mateixa, canviar de sexe, deixar empremta, adoptar un infant, oblidar-me de les preocupacions i gaudir del dia a dia, que els Invizimals siguin de veritat, sentir dir al meu fill "mama, sóc felic" ...
El mur és efímer, però totes les frases se salvaran i quedaran recopilades a la web beforeidie.cc. L'èxit de la idea ha sorprès a les promotores (sí, totes són dones). En menys de set hores el mur de Manresa va quedar atapeït. No s'ho podien creure! Fins i tot algú va agafar un dels guixos que hi havia a disposició dels vianants per agrair-les-hi la proposta. Em sumo a les felicitacions per haver-nos recordat que no som eterns i que escriure els nostres desitjos és el primer pas –potser– per fer-los realitat.
I si continuem la feina i ens apuntem el desig cada dia a l'agenda? I si superem la mandra? I si actuem més? I si ens plantegem anhels realitzables? I si d'aquí a uns anys fem un altre mur per saber si hem avançat en alguna direcció?
Foto: Anna Vilajosana
