Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Malgrat que ara toca parlar d’Europa, i tots els mitjans de comunicació s’esforcen per explicar-nos què ens hi juguem
allà el 25 de maig, a mi em ve de gust de parlar del que ens jugarem
aquí el 2015, quan es convoquin les eleccions municipals. Crec que ara és el moment idoni per fer-ho perquè tots els candidats, de ben segur, ja comencen l’escalfament però encara no són al terreny de joc.
Fa dies que al costat de la llista de la compra que penja d’un imant de nevera, record de Montferri, en tinc una altra on escric com m’agradaria que fos el nou alcalde de Manresa. La dinàmica de treball que m’he imposat ha estat senzilla. Cada vegada que he anotat un article per comprar –ja siguin cebes o formatge ratllat–, m’he obligat a escriure una característica de l’alcalde ideal. La llista resultant ha estat un xic estranya perquè m’he engrescat tant que, a més a més de posar-hi les qualitats del governant que ens convé, també he anotat els tics que hauria d’evitar. És com si en anar a comprar al capdavall de la llista hi poséssim : “No agafar bombons que fan sortir grans a la cara ni aquelles galetes boníssimes que porten tants greixos”. En principi, no caldria, però escriure-ho ajuda a superar temptacions.
Les paraules que m’han sortit han estat: il·lusionant (sí, ja sé que sona molt gastada, però no l’he volgut obviar. Sense il·lusió no cal posar-s’hi), net, empàtic, honest, divertit, líder, autèntic, format, que sàpiga parlar en públic, que faci discursos amb sentit, bon nivell de català –i de tots els idiomes que pugui–, aglutinador, que encaixi la mà amb ganes, enamorat de Manresa.
El que faci a la seva vida privada no m’importa. No cal que sàpiga cuinar el bacallà a la manresana, ni que sigui afeccionat a córrer. M’estimaria més que fos del rotllo ioga i meditació, i si fos una dona, doncs, encantada de la vida ni que sigui per variar. Important: que elimini del seu vocabulari tòpics com ciutat de mida humana, sostenible, ecològica, respectuosa amb les persones, equilibrada, ben connectada, amable, transversal... És superflu. Tothom ho vol, això. Que se saltin el preàmbul filosòfic de la ciutat que somiem, per explicar-nos la ciutat que podran fer de veritat. I ja posats a demanar, sisplau, que s’oblidin de les paraules crisi i diners. Ja sabem que de la primera encara no hem sortit i que del segon no n’hi ha. Són dues excuses velles que ja no funcionen.
Ah! A l’altra llista hi diu: enciam, tomàquets de sucar, gra cuit, oli i iogurts.
