Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si en l’últim article deia que «l’ofensiva cada vegada és més clara, contundent i ramificada», continuem amb les mateixes, amb l’afegit d’unes pròximes eleccions europees, fet que encara endureix més aquesta ofensiva.
Acabada de sortir del forn, la sentència del TSJC imposa el 25% del castellà a les escoles catalanes. Tant li fa a la justícia els recursos presentats per pares, centres i govern català davant de la voluntat d’una molt minsa minoria. Juguen amb les armes que saben que ens poden fer més mal. La nostra llengua i cultura són els fonaments per atacar la nostra identitat, ho han vingut fent des de temps immemorials, què els portaria a deixar-ho de fer en aquests temps tan sensibles? No acostumem a repassar la història que ens ha precedit, però és interessant copsar que estem vivint uns moments ja viscuts. En fi, la sentència del TSJC és una de les últimes novetats però n’hi ha més. Des d’arguments infundats sota la proclama de crispació social als carrers de Catalunya, utilitzant una suposada agressió —que ningú presencia— contra el procés sobiranista passant per acusacions públiques a través d’un mític diari que acostuma a emprar aquest
modus operandi en èpoques de precampanya. Per triar i remenar, en definitiva.
Just és ara, en època d’això, de precampanyes, quan es poden arribar a veure espectacles variats del tot lamentables per recaptar uns quants vots. Tot plegat llastimós. El que sí que hem de tenir clar és que en les pròximes eleccions europees, en contra del que ens vulguin fer creure, dir o explicar, necessitem que Catalunya es posicioni a Europa i faci sentir la seva veu. És així com hem de continuar fent camí, cada pas és important pel nostre objectiu final. I respecte a aquests espectacles que ens han de ser del tot aliens, no deixar-nos distreure per res ni ningú. Continuar fent camí a la nostra manera. A la manera pacífica, democràtica, alegre i perseverant. Deixar-nos estar d’aquests entrebancs en el nostre camí cap a la llibertat del nostre país.
El que és cert és que nosaltres hem de continuar treballant pel nostre objectiu, I aleshores, amb la feina feta, ja ens ho mirarem en la distància i serà un mer record en el camí tortuós del passat.
