Atropellats

Ens atropellen perquè vivim atropellats. Perquè caminem sense mirar, perquè mirem sense veure-hi, perquè ens pensem que vivim sols, perquè oblidem que quan sortim de casa i trepitgem el carrer trenquem el nostre aïllament. Tant se val que no parlem amb ningú durant el trajecte, que no creuem cap mirada amb cap altre ésser viu, concentrats en el so que emana dels nostres auriculars, en els missatges del mòbil o en els nostres pensaments.

Ens atropellen perquè quan creuem el llindar de casa ens incorporem irremeiablement a l’espai públic i, encara que ens proposem desplaçar-nos per la ciutat com si levitéssim, el nostre rastre ens delata. Tots interactuem amb tots. Ens molestem, ens ajudem, ens agradem o ens desagradem per la senzilla raó que vivim junts. Atropellem pels mateixos motius. Perquè arrepapats al volant del cotxe, sense passar ni fred ni calor, ens sentim protegits, segurs, i encara més aïllats de l’exterior que un vianant.

Les últimes dades d’atropellaments a la ciutat de Manresa són colpidores, tant com per posar el fre de mà i rumiar-hi una estona. L’informe elaborat pels Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Manresa conclou que el 84 % dels atropellaments ocorreguts el 2013 a Manresa van ser a passos de vianants –és a dir, només 11 dels 69 vianants creuaven la calçada per llocs inapropiats- i que la xifra d’accidents d’aquest tipus ha augmentat un 33,3% respecte l’any anterior. Durant el 2014, onze persones ja s’han vist involucrades en atropellaments.

L’Ajuntament de Manresa ha posat en marxa una campanya de sensibilització per intentar reduir aquestes xifres. Em penso, però, que l’única solució possible és deixar de desplaçar-nos com autòmats. Aixecar la vista del terra –o d’allà on la tinguem posada- i pensar que el temps que destinem a anar d’un lloc a un altre és això: només temps que invertim a moure’ns. Aprofitem-lo per viure en comunitat.

Foto: Xavier Serrano