Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Recordeu l’anunci de la Marató de TV3 de l’any 2006? Us en faig memòria: dos ximpanzés eren els protagonistes. La Fundació MONA va condemnar aquesta acció. L’entitat és a Riudellots de la Selva. És una fundació sense ànim de lucre que vetlla per la recuperació de primats. Aquets són alguns dels ximpanzés que hi conviuen:
Nico (nascut en captivitat el 2000, arriba a MONA el 2004). Anteriorment, s’havia criat entre humans per convertir-se en una altra estrella del cinema o del el món de l'espectacle. Hauria viscut en un camió en l'edat adolescent si no hagués estat rescatat quan era una criatura.
Juanito (nascut en captivitat el 2003, arriba a MONA el 2003). Va veure la llum en un zoo de les Illes Canàries. Va ser robat primerencament a la seva mare per ser venut com a mascota a un particular de Madrid.
Àfrica (nascuda en llibertat el 1999 / arriba a MONA el 2009) Va ser transportada en un vaixell des d'Àfrica il·legalment i adquirida per una família d'humans on va viure 10 anys.
Observem que quotidianament els animals no humans són utilitzats sistemàticament amb múltiples finalitats: experimentació en laboratoris, entreteniment, obtenció de productes alimentaris, etc. La majoria de la humanitat efectua aquesta pràctica i, molt poc freqüentment, se es qüestiona l’ús que es fa de les bèsties.
Entre els humans hi ha una llei moral que declara que hem d’ajudar al proïsme, però, implícitament, gairebé sempre apunta s’inclou l’ésser humà i s’oblida de la resta d’animals existents. A aquesta actitud se l’anomena especisme ( discriminació a qui no pertany a una espècie determinada). Els defensors d’aquesta postura argumenten que l’humà és un organisme superior en la naturalesa i que, per tant, els seus interessos són més importants que els de la resta del món animal. Altres sostenen la idea que l’humà posseeix unes capacitats (lingüístiques, cognitives...) superiors a la resta d’espècies. Aleshores, per què la majoria de la humanitat no es sacrifica en benefici d’una minoria d’humans que podem considerar genis? Qui ho acceptaria? Podríem sacrificar nens o adults que tenen facultats físiques o mentals minvades? Aquests són només exemples d’arguments a favor de la utilització dels animals en benefici de l’humà, arguments fàcilment qüestionables des de l’ètica, com podem deduir.
Un dels raonaments més rellevants quan parlem de respecte per l’altre és la capacitat que aquest té per sofrir i gaudir. No només els humans podem fer-ho; gran part del món animal no humà també ho fa. El grau de patiment i plaer és irrellevant; hi ha qui ho argumenta dient que la resta d’animals senten en menor grau. No hi ha dades fisiològiques per afirmar-ho, però, igualment, penso que és absolutament indefensable. Aquest mateix argument revertiria sobre nosaltres mateixos: hi ha qui té més o menys sensibilitat.
Tenir experiències positives i negatives a la vida fa que aquesta prengui sentit i no pas el fet de tenir vida en termes absoluts. Això vol dir que tenim interessos i necessitats que desitgem que siguin respectats. Però si aquesta capacitat no hi és, com en el cas dels minerals i vegetals (no podem experimentar la seva pròpia vida, perquè no disposen de sistema nerviós), no hi ha la possibilitat de ser beneficiat o perjudicat, contràriament al que passa amb els éssers que podem tenir experiències positives i negatives.
Ens sembla evident que no podem seguir acceptant cert ús de la resta d’animals com hem fet fins ara, ni tan sols que en tinguem més
compassió evitant alguns sofriments com, per exemple, millorar les seves condicions de vida ja que, en última instància, seguiríem discriminant-los.
Podem aconseguir una manera de viure que prescindeixi de la utilització dels animals no humans en l’oci, el vestir, el menjar i la investigació?
Apostem pel veganisme?
.
